Les oportunitats de la valorització de residus i els entrebancs administratius i socials que cal superar, en el vuitè Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida
El futur és l'energia verda i sostenible per deixar de dependre de les potències energètiques russa o nord-americana, però cal més agilitat en els tràmits i menys contestació al carrer
Anna Camp Casanovas, de l'ICAEN; Santi Martínez Farrero, de l'Energètica; Vanessa Abad, del Clúster de la Bioenergia; Luís Asín, de l'IRTA i Miquel Sacrest d'Aigües del Segarra-Garrigues, en la primera taula del Fòrum.
Lleida
El Vuitè Fòrum Agrolimentari organitzat per Ràdio Lleida-SER Catalunya acompanyat de la Diputació de Lleida i el Patronat de Promoció Econòmica s'ha centrat en les oportunitats que suposa el fet que a les comarques de Lleida, en el sector de la producció alimentària, es generen més de 12 milions de tones anuals de residus valoritzables. Això vol dir que no son només residus, sinó recursos per un model de producció sostenible. El pots recuperar en el canal youtube de SerCatalunya
Diputació de Lleida
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha donat la benvinguda als participants al 8è Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida-SER Catalunya.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha donat la benvinguda als participants al 8è Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida-SER Catalunya.
En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha recordat que la corporació provincial està al costat de projectes que comportin oportunitats perquè la gent es quedi al territori, oportunitats per donar sortida a un canvi de model productiu que ha de mirar cap endavant i estar al mateix nivell, pel que fa a la gestió sostenible d'explotacions, que els competidors d'arreu d'Europa.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
BENVINGUDA JOAN TALARN. VUITE FORUM AGROALIMENTARI DE RADIO LLEIDA.
I això ho exemplifica la mateixa Fira Agrobiotech, en el marc de la qual Ràdio Lleida-SER Catalunya ha celebrat aquest vuitè Fòrum Agroalimentari : "en aquests tres dies de Fira aquest serà el centre de la innovació i del talent aplicat a la indústria del sud d'Europa. De fet, aquí serà el centre des d'on parlarem i debatrem sobre temes justament relacionats amb el món agrobiotech -amb la tecnologia, amb el sector primari- i això és molt important. Que tinguem aquesta fira aquí. En primer lloc perquè aquesta Fira és aquell projecte que vam iniciar l'any 2019, que vam anomenar "Agenda Compartida" (amb implicació de totes les institucions de les terres de Lleida -acadèmiques, empresarials, administratives, el món social- per tenir una visió comú, una visió de territori". Aquesta unió "va ser clau per arribar on som ara. Ens vam plantejar què volem que sigui la Fira (en referència a l'antiga Sant Miquel) perquè la volíem professionalitzar sense deixar que fos una fira popular -d'aquí la Fira MOS- i això avui es pot veure. I en segon lloc perquè estarem en el focus de la innovació i del talent del territori, més enllà de les fronteres de Lleida" amb els 200 expositors que hi estan representats, amb la trentena de jornades tècniques que s'hi han programat i les 60 start-ups que presentaran també els seus projectes en aquesta Fira".
Energia Sostenible
Anna Camp Casanovas, de l'ICAEN; Santi Martínez Farrero, de l'Energètica; Vanessa Abad, del Clúster de la Bioenergia; Luís Asín, de l'IRTA i Miquel Sacrest d'Aigües del Segarra-Garrigues, en la primera taula del Fòrum.
Anna Camp Casanovas, de l'ICAEN; Santi Martínez Farrero, de l'Energètica; Vanessa Abad, del Clúster de la Bioenergia; Luís Asín, de l'IRTA i Miquel Sacrest d'Aigües del Segarra-Garrigues, en la primera taula del Fòrum.
La primera taula de debat ha comptat amb la participació de la directora de l'ICAEN (Institut Català de l'Energia), Anna Camp Casanovas; de Santi Martínez Farrero, presient i conseller delegat de l'Energètica; Vanessa Abad, presidenta del clúster de la Bioenergia de Catalunya; Luís Asín, cap del programa de fruticultura de l'IRTA Fruitcenter i amb Miquel Sacrest, director general d'Aigües del Segarra-Garrigues.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
PRIMERA TAULA. 8 FORUM AGROALIMENTARI RADIO LLEIDA. AMB ANNA CAMP CASANOVAS, SANTI MARTINEZ FARRERO, VANESSA ABAD, LUIS ASIN I MIQUEL SACREST
L'Anna Camp de l'ICAEN explica que a "Catalunya hi ha tres grans objectius per d'aquí a l'any 2050. Primer, reduir el 30% del consum energètic actual i com?, electrificant els nostres consums. En segon lloc, produir, fins a 2050, 62.000 megawats d'energia elèctrica (amb el sol i el vent que fa a Catalunya hi ha un potencial elevat de generació d'energia elèctrica procedent de fonts renovable". Camp esmenta en aquest sentit que "el Decret llei 22/2025 és un pas molt important per a l'acceleració en la instal·lació dels megavats que necessitem a Catalunya". La directora de l'ICAEN també assegurta que actualment, a Catalunya, de tota l'energia que es consumeix només el 25% és elèctrica i això cal augmentar-ho. El model de la Generalitat per tal de procurar una major generació elèctrica i, per tant, consum elèctric arreu del país és "un model distribuït". I aquí, Anna Camp cita el "Pla Territorial Sectorial de l'Energia Renovable de Catalunya -que inclou la eòlica i la solar fotovoltaica de terra" com a instrument per planificar tots els parcs solars i eòlics que fan falta per tenir més producció d'energia elèctrica procedent de fonts renovables.
Vanessa Abad, Luís Asin, i, Miquel Sacrest en el 8è Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida-Ser Catalunya / RÀDIO LLEIDA
Vanessa Abad, Luís Asin, i, Miquel Sacrest en el 8è Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida-Ser Catalunya / RÀDIO LLEIDA
Pel que fa al biogàs, Camp afirma que a Catalunya hi ha "l'estratègia del biogàs i l'estratègia del digestat", dos altres sistemes per a tenir energia que no provingui de combustibles fòssils. En aquest cas, les fites que s'ha posat la Generalitat són més properes, per a 2030. Actualment hi ha a Catalunya, en funcionament, un total de 74 plantes de biogàs de les quals 18 s'ubiquen a Lleida. En tràmit n'hi ha a Catalunya 35, 19 de les quals, a Lleida. És a dir que si es posen en marxa totes les plantes de biogàs que estan en tràmit, a Lleida es duplicarà la xifra de plantes de biogàs que hi ha ara. També indica Camp que l'objectiu és apropar-se al tractament de 9 milions de tones de matèria orgànica a través d'aquestes plantes. Ara estem, segons afirma, en unes 400.000 tones.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
PRIMERA TAULA (BIS). 8 FORUM AGROALIMENTARI RADIO LLEIDA. AMB ANNA CAMP CASANOVAS, SANTI MARTINEZ FARRERO, VANESSA ABAD, LUIS ASIN I MIQUEL SACREST.
Per a Santi Martínez Farrero, president de L'Energètica, empresa pública de la Generalitat dedicada a activar la transició energètica i reduir la factura de l'administrció pública en el consum energètic d'equipaments públics com hospitals, CAP o biblioteques. Martínez afirma que "les plantes de biogàs" no fan pudor i que cal veure el vent i el sol com un recurs a explotar i en aquest sentit ha comentat: "ens queda feina peer fer. Aquest any en fa 50 del lema "Nuclears, No gràcies" Ara ens falta un lema, necessitem publicistes que ens ajudin" a promocionar les bondats de l'energia renovable i sostenible. Afirma Martínez Farrero que l'objectiu és tenir el 100% d'electrificació al 2050 a través d'energies renovables.
La Vanessa Abad, del clúster de la bioenergia de Catalunya, que compta amb més de 140 associats, afirma que el sector de la bioenergia "representa la competitivitat de tot el sector, el de la bioenergia, i implica tota la cadena de valor. Des dels productors de la biomassa o productors de residus (com els residus orgànics) fins al que serien totes aquelles empreses aque fabriquen maquinària, que fan tecnologia o tot el que serien centre de recerca, universitats i fins i tot administracions públiques. Perquè tot plegat arribi a la ciutadania i vegi la importància de la bioenergia".
IRTA i Segarra-Garrigues
Un altre dels ponents d'aquesta taula és Luís Asín, cap del programa Fruticultura d'IRTA Fruitcentre. Explica l'experiment que tenen en una finca de 3.000 metres quadrats a Mollerussa on hi van instal·lar plaques fotovoltaiques damunt dels arbres per tal de veure si es podia gestionar tant l'aprofitament solar per fer llum com, alhora, intentar reduir al màxim la pèrdua de productivitat per manca de radiació a les plantes.
També Miquel Sacrest, director general d'Aigües Segarra-Garrigues ha parlat del projecte d'instal·lar plaques flotants als embassaments del canal Segarra-Garrigues per tal d'obtenir energia solar que ajudi a pagar la factura energètica que suposa el bombament necessari de l'aigua per abastir les hectàrees de reg. I és que al canal Segarra-Garrigues hi ha fins a 38 estacions de bombament.
Biopolígons
Eduard Murgó, alcalde de Montoliu de Lleida; Víctor Falguera, del Biohubcat; Miquel Jarque, del grup VallCompanys i Miquel Serra, d'Alcarràs Bioproductors han parlat al Fòrum de Biopolígons.
Eduard Murgó, alcalde de Montoliu de Lleida; Víctor Falguera, del Biohubcat; Miquel Jarque, del grup VallCompanys i Miquel Serra, d'Alcarràs Bioproductors han parlat al Fòrum de Biopolígons.
A la segona taula s'ha parlat de biopolígons amb Víctor Falguera, coordinador general de Biohubcat; Miquel Jarque, cap del departament d'Enginyeria del Grup VallCompanys i amb Miquel Serra, soci-membre d'Alcarràs-Bioproductors. Per a Jarque, cal que hi hagi més agilitat administrativa en la tramitació de projectes energètics. Explica que ells, per poder construir una planta de biogàs a Alcarràs "fa entre 4 i 5 anys que estem de tràmits i encara no tenim el permís" per construir-la. Afirma que és necessari donar un impuls des de l'administració a aquests tipus de projectes, perquè resolen el problema de l'excés de purin i, alhora, permeten generar energia verda que després el grup Vall Companys utilitza per a les seves indústries.
Miquel Jarque, i, Miquel Serra, en el 8è Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida-SER Catalunya / RÀDIO LLEIDA
Miquel Jarque, i, Miquel Serra, en el 8è Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida-SER Catalunya / RÀDIO LLEIDA
Per a Miquel Serra, d'Alcarràs-Bioproductors, cal pensar en solucions per fer possible que els ramaders puguin seguint sent-ho i d'aquí la idea que van tenir les 150 famílies que un dia es van unir per promoure la planta que tenen a Alcarràs, que soluciona l'excés de purin i, a més, aporta energia. Creu que cal donar eines a les noves generacions perquè vulguin quedar-se al territori, seguint amb l'economia tradicional de la ramaderia i l'agricultura, però modernitzada, per tal d'evitar o de frenar el despoblament.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
SEGONA TAULA-VUITE FORUM AGROALIMENTARI DE RADIO LLEIDA. AMB EDUARD MURGO, VICTOR FALGUERA, MIQUEL JARQUE I MIQUEL SERRA
Víctor Falguera parla de la necessitat de fer un planejament -i ja hi estan treballant- dels espais per a construir biopolígons com el d'Alcarràs -per posar plantes de biogàs "les unes amb les altres per crear una simbiosi" perquè encaixin les plantes amb la realitat de la normativa urbanística. Ara el Biohubcat està parlant de fer aquests biopolígons en 10 municipis de Catalunya, "la meitat a la província de Lleida", afirma.
Un dels municipis és Alcarràs i un altre és Montoliu de Lleida, municipi on s'ubica la planta de tractament de residus del Segrià. El seu alcalde, Eduard Murgó, explica que si bé tot va començar amb la planta de residus domèstics, amb els anys, als voltants s'hi han anat instal·lant plantes d'altres tipus de residus, com de resta, fracció orgànica, plàstics i residus de la construcció que fan urgent una regulació urbanística ja que ara estan en sòl rústic. A més, el lloc que ocupen no està entès com un tot -com seria un biopolígon- causa deficiències que l'ajuntament voldria subsanar a nivell urbanístic.
Sostenibilitat en la producció alimentària
Laia Mas, de la Fundació Comunitària Raimat-Lleida; Eduard Obis, de Vegga, Coral Carrasco, de VallCompanys i Ferran Alemany de Mels i Torrons Alemany han participat a la tercera i última taula del Fòrum, en què s'ha parlat sobre les oportunitats de la producció alimentària sostenible.
Laia Mas, de la Fundació Comunitària Raimat-Lleida; Eduard Obis, de Vegga, Coral Carrasco, de VallCompanys i Ferran Alemany de Mels i Torrons Alemany han participat a la tercera i última taula del Fòrum, en què s'ha parlat sobre les oportunitats de la producció alimentària sostenible.
Un altre àmbit de debat al Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida-SER Catalunya és la sostenibilitat en la producció alimentària. En aquest cas, el Fòrum ha comptat amb la participació de Laia Mas, membre del Consell Assessor de la Fundació Comunitària Raimat Lleida; Eduard Obis, director general de Vegga-Grup Cerestia; Coral Carrasco, coordinadora d'I+D+I del grup Vall Companys i Ferran Alemany, gerent de Torrons i Mel Alemany.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
TERCERA TAULA. VUITÈ FORUM AGROALIMENTARI. SOSTENIBILITAT EN LA PRODUCCIO ALIMENTARIA. AMB LAIA MAS, EDUARD OBIS, CORAL CARRASCO I FERRAN ALAMANY.
Eduard Obis ha posat de relleu que és important per aconseguir l'èxit en un futur en què la producció alimentària sigui sostenible, que el consumidor, el client final això també ho valori i triï els productes que justament tenen aquest valor afegit: s'han fet amb criteris de sostenibilitat. També ha parlat de les bondats de la digitalització dels processos productius com una via perquè els i les joves vulguin quedar-se a l'agricultura o la ramaderia, coincidint en aquest punt amb Coral Carrasco, del Grup Vall Companys, qui també ha assegurat que si bé a les centrals i indústries, el país avança, quan es tracta de valorar en quin nivell de tecnificació i innovació s'està treballant actualment al camp, "el retard és de 10 a 15 anys".
Laia Mas parla de la importància de la gestió de l'aigua, una de les senyes d'identitat de Raimat com a celler i la gestió sostenible dels recursos hídrrics, mentre que Ferran Alemany ha reconegut que malgrat que al lloc on es troben, a Òs de Balaguer, hi ha prou recursos i que, tot i ser "una empresa petita", ja van per la cinquena generació i confiem "en que poguem estar uns quants anys més", creuen en la sostenibilitat. "Som conscients que hi ha uns reptes importants a tota la cadena alimentària, canvi climàtic i altres... i això ens fa ser conscients que no lleidahem de competir tant i col·laborar entre tots" en què la producció sigui sostenible no només per l'empresa sinó per la societat en general.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
COMIAT. VUITE FORUM AGROALIMENTARI. RADIO LLEIDA-SER CATALUNYA
Cloenda d'agraïment a tots els participants, i de cita per retrobament per la novena edició del Fòrum Agroalimentari de Ràdio Lleida-Ser Catalunya, l'any vinent.
