Què és i com funciona "la senda del dèficit"?

Barcelona

Avui el govern espanyol porta a votació al Congrés dels Diputats els objectius de dèficit per als pròxims anys. A l'Aquí Catalunya, Àlex Font, periodista econòmic i consultor d'empreses, explica què són aquests objectius, la seva importància, i que és el dèficit.

El dèficit fa referència a la mancança d'alguna cosa. En termes econòmics, el dèficit públic és els diners que un País ingressa al llarg d'un any i després es mira quan ha gastat durant el mateix any. Font, afegeix que: "Si el govern gasta més del que ingressa, a això se li diu dèficit públic". A Espanya en la crisi del 2008 es va convertir en un dels països amb més dèficit a Europa, però Font diu que "tot i que ara ja no és així, Espanya continua tenint un dèficit crònic".

El que s'ha de votar avui al Congrés anomenat "la senda del dèficit", què és? "El govern espanyol està obligat a pactar amb Brussel·les com reduirà el seu dèficit, i llavors el que ha de fer és presentar un pla plurianual dient com el rebaixarà", contesta Font. És a dir, "estableixes el camí que recorreràs per reduir el dèficit".

Un fet molt important sobre "la senda del dèficit", diu Font, és com es reparteix el dèficit entre les comunitats autònomes, perquè "gairebé el 100% del dèficit públic se'l queda l'Estat per si mateix". Per això, les comunitats estan obligades a tenir dèficit zero, però el govern central sí que es permet tenir un dèficit del 2%. Àlex Font sobre això opina que: "La responsabilitat s’ha de repartir de forma raonable".

En el cas que un País ingressi més del que ha gastat, això se li diu superàvit públic. Espanya, per exemple, en l'època de la bombolla immobiliària es trobava en un punt de superàvit públic. Però, com diu Font, "això ja forma part de la història", ja que a partir del 2008 l'estat del país va canviar totalment.

Una altra qüestió que es planteja és en la situació en què un país hagi gastat més del que tenia, com fa front a les despeses que no ha pogut pagar? Font respon: "Doncs demanes diners. Això és el que anomenem deute". Així, doncs, si cada any el país té dèficit, el deute va pujant, perquè haurà de demanar diners als bancs o inversors internacionals per fer-hi front.

En els anys 90 es van establir uns llindars per mesurar el dèficit, que els països no es poden saltar, però "a l'hora de la veritat molts països se'ls salten", comenta el periodista. Però, la norma europea marca que per no tenir unes finances desequilibrades, no es pot superar el 3% de dèficit.