Secun de la Rosa: "Des de petit volia ser actor però des de la ignorància"

barcelona

El flamant Premi Ondas a millor interpretació masculina ha passat pel programa Llapis de Memòria per repassar les cançons que han marcat la seva vida i compartir una trajectòria plena de lluita, autenticitat i moments inesperats.

“Sí, tinc ressaca, però és emocional”, confessava Secun de la Rosa després d’una gala dels Ondas que mai oblidarà. El seu discurs va ser un dels més aplaudits, tot i que assegura que no el tenia preparat: “Quan vaig arribar al Liceu vaig recordar la meva mare, que era de la Barceloneta. Per a ella anar al Liceu era un somni. Ser jo allà, rebent un Ondas, va ser molt fort”.

La notícia del premi el va sorprendre en un autobús cap a Sant Carles de la Ràpita: “Em van trucar Carmen Machi, Candela Peña, Félix Sabroso… i jo pensava: què passa? Però la primera celebració va ser amb els meus pares, i això és el que més m’emociona”.

El paper que li ha donat l’Ondas és Leonardo Dantés a la sèrie Superstar: “És el personatge que més m’ha permès indagar en la condició humana. No puc cosificar-lo, és un ésser humà”. Secun aprofita per reflexionar sobre la televisió dels 2000: “Què va passar perquè necessitéssim ridiculitzar gent? Aquells friquis eren com monos de feria”.

Secun recorda la seva infància a la Guineueta: “Era un barri amb molta vida comunitària, però també amb perills. Jo agafava el 47 per veure com vivia la gent amb diners. No suportava la pobresa”. Aquella diferència, diu, és la que l’ha salvat: “Si algú se sent diferent, que sàpiga que això és el que et salva amb el temps”.

Sortir de l’armari no li va costar, però marxar a Madrid sí: “Els meus pares van ser molt generosos, però jo sentia culpabilitat. Sabia que era el millor per tots, però vaig carregar amb la motxilla de la por”.

El seu nom també té una història curiosa: “El meu avi es deia Segundo, però al registre només existia Sacundino en llatí. Així vaig acabar amb aquest nom tan estrany. Jo volia dir-me Sergio Márquez, com de telenovel·la”, explica entre rialles.

Des de petit tenia la dèria de ser actor: “Era ultratímid. Soc un miracle. El cinema era l’única manera d’unir-ho tot”. La seva primera oportunitat va arribar gràcies a les Pàgines Grogues: “Vaig trucar tres vegades a Francesc Betriu. A la tercera em va dir: vine a l’Institut del Cinema Català. Vaig fer d’extra a Vida privada”.

A Madrid va viure la ressaca de la movida: “Treballava recollint gots a la Sala Sol mentre tots els grups tocaven en directe. Pilar Castro em deia: ‘Has de fer teatre amb mi’. Vaig estudiar a Cristina Rota i al Tai. Passar de la Guineueta a compartir classe amb Juan Diego Botto va ser un miracle”.

La popularitat li va arribar amb Aída i el personatge de Toni Colmenero: “Era un personatge avançat als seus temps: un gay feliç i orgullós. No volia fer un clandestí ni un tormentat. Volia que la gent l’estimés tant com als altres”.

Les Cançons de Secun de la Rosa:

• Quiéreme con Alegría - Tania García
• Estimar-te com la terra - Ginestà
• Stumblin in - Chris Norman y Suzi Quatro
• Palabras para Julia - Paco Ibáñez
• Yo tenía un novio (que tocaba en un conjunto beat) - Rubi y los Casinos
• L'envie - Johnny Hallyday
• Mejor que Vos - Lali Espósito y Miranda!