Catalunya lidera una recerca que fa retrocedir l’envelliment cel·lular

Barcelona

Durant anys hem pensat l’envelliment com un desgast inevitable: defenses que s’apaguen, músculs que perden força i una llista creixent de malalties cròniques. Però a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) un equip liderat per la Dra. M. Carolina Florian ha atacat el problema des del seu origen: la medul·la òssia, on les cèl·lules mare hematopoètiques fabriquen tota la sang.

Quan aquestes cèl·lules envelleixen, produeixen pitjor sang i el cos queda menys protegit. La coautora principal de l’estudi, Eva Mejía, explica a El Balcó que “quan rejoveneixes aquestes cèl·lules, el cos recupera la capacitat de defensar-se”, deixant clar que no parlem de cosmètica, sinó de salut i de biomedicina.

La clau és una proteïna: RhoA

L’estudi, publicat a Nature Aging, ha utilitzat un fàrmac anomenat Rhosin. La seva funció? Inhibir RhoA, una proteïna que incrementa la tensió del nucli cel·lular i desordena l’ADN quan les cèl·lules mare de la sang envelleixen. Quan aquesta tensió baixa, el nucli es reorganitza i les cèl·lules recuperen propietats pròpies de la joventut.

Mejía ho resumeix amb pragmatisme: la cèl·lula “torna a un estat funcionalment més jove” i recupera la capacitat de generar sang sana. Això no és alentir el deteriorament, sinó que és fer-lo anar enrere.

Els resultats no es van quedar als tubs d’assaig. En ratolins, el rejoveniment cel·lular va comportar una millora real de l’organisme. Segons Mejía, els animals tractats “recuperaven força muscular i mostraven característiques pròpies de cel·lules joves”, fet que reforça la hipòtesi central del grup: si recuperem la vitalitat de les cèl·lules mare, millorem el cos sencer.

L’evolució del sistema immunitari amb l’edat n’és la prova. La científica ha explicat que el nostre sistema defensiu “no és tan bo quan envellim perquè les cèl·lules mare ja no estan fent la seva feina de forma normal”. No és que el cos “falli”, és que la seva base de producció ha envellit.

Una recerca lenta

Al programa, Salvador Macip, científic expert en envelliment i col·laborador del programa, ha recordat que “els resultats en animals no equivalen a aplicació humana” i que la prudència és imprescindible. Tot i això, ha remarcat que la sang “conté factors que rejoveneixen”, i que si algun dia recuperem cèl·lules joves de la sang “podrem regenerar teixits a tot el cos”.

Mejía ha posat els peus a terra dient que "del laboratori al pacient poden passar un mínim de quinze anys". Abans hi ha fases de seguretat, estudis clínics, escalat farmacològic i regulació. Fins i tot investigant una via coneguda —detectada originalment en cèl·lules canceroses i glials humanes—, la científica admet que cal demostrar “si és igual d’accessible en cèl·lules humanes normals, i quina concentració caldria”.

Vellesa: no més anys, sinó millors anys

La conversa ha desembocat inevitablement en la vida real. Quan li hem preguntat si aquest avenç busca allargar la vida, Mejía ha estat molt clara: “el que busquem és millorar la qualitat de vida mentre envellim.” Ha posat el focus en la societat actual, cada cop més envellida, però no necessàriament millor: jubilar-se no és un problema; tenir menys autonomia durant una dècada sencera, sí.

La temptació de confondre aquesta recerca amb casos com els de multimilionaris que s’injecten sang o prenen dotzenes de suplements diaris és gran. Però no és el mateix. Aquelles pràctiques busquen immortalitat, mentre que la recerca de l’IDIBELL busca salut.

Encara no sabem quan, ni si, aquest tractament arribarà a les persones. Però sabem una cosa que fa uns anys semblava impossible: l’envelliment cel·lular pot revertir-se.