Àngels Gonyalons: "L'èxit de 'La corona d'espines' ho constata, la gent vol veure els seus clàssics al seu Teatre Nacional"

Barcelona

"La gent vol veure els seus clàssics, que són de gran nivell i elevats, vestits i situats en l’època, al seu Teatre Nacional". L'actriu Àngels Gonyalons ho té clar després de constatar la rebuda que està tenint 'La corona d'espines' de Josep Maria de Sagarra que protagonitza al TNC sota la direcció de Xavier Albertí: entrades que volen i públic dret i meravellat del català que se sent a l'escenari. Perquè el mèrit encara és major si es té en compte que aquesta funció estrenada l'any 1930 al Teatre Novedades -que era davant per davant de Ràdio Barcelona- està escrita íntegrament en vers.

El vers

Sobre el vers, Xavier Albertí recorda que Sagarra escriu 50 obres durant la seva vida, i d'aquestes, 40 amb rima: "No és normal, però tampoc és estrany: feia poc que s’havia estrenat Cyrano de Bergerac a París, també en vers. Sagarra té una vocació clara: generar veritat escènica. Si els catalans volem una veritat escènica pròpia, hem de tenir l’eina que ens la construeixi, i aquesta ha estat el teatre barroc i romàntic en vers". I continua: "Ningú de la companyia havia fet mai res en vers, ni tan sols els que surten de l’Institut del Teatre, perquè no és habitual en els plans pedagògics. Hi ha una sensació d’abisme, però quan t’hi poses, igual que passa amb el públic, tot canvia". El director d'escena culmina: "Molta gent m’ha dit: “Em feia una mandra horrorosa: Sagarra, vers, Corona d’Espines... i surto encantat”. Aquest és el problema que tenim com a país: tenim apriorismes molt assentats, no donem oportunitat a les coses que parlin per si mateixes".

L'argument

'La corona d'espines' està situada a la Solsona de 1793 on comencen a arribar notícies de la Revolució Francesa. Per uns és música de llibertat i canvi, per altres és d'horror. La imatge dels cap dels reis de França guillotinats causa terror entre les famílies de la petita noblesa local, protagonista de la trama. Casoris de conveniència, senyors endeutats i secrets familiars foscos i dolorosos serveixen, com apunta el crític Oriol Puig Taulé per parlar de moral i justícia, identitat i maternitat. I de l'opressió de totes les "martes" del món, víctimes de l'heteropatriarcat. Sobre el seu paper de la minyona Marta, Àngels Gonyalons diu que l'obra "fa evident una situació històrica que s’ha de corregir. Per això el jovent hi connecta: per la manca d’oportunitats, pel greuge comparatiu i per la maternitat ferotge". I, sobre la construcció del personatge remarca: "La Marta és una dona oprimida, encotillada, i aquesta sensació física és clau. Des del primer dia vam treballar amb enagos (i mirinyac) per trobar la manera de caminar" i la submissió pròpia del rol.

'La corona d'espines' es podrà veure fins al 21 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya, i l'any vinent farà gira per Catalunya.