De la Pesta Negra a la Porcina: Totes les epidèmies que han afectat Barcelona

Barcelona

L'arribada de la Pesta Porcina a Catalunya ha fet que es despleguin diverses mesures de seguretat per controlar el brot, com perimetrar les zones afectades. Però això no és la primera vegada que passa a Catalunya. A l'Aquí Catalunya, Xavier Carmaniu, historiador i presentador del Tren de la Història, explica les diferents epidèmies, que hi ha hagut i com van afectar la població.

El 1348 hi va haver un brot de Pesta Negra, en la qual va morir la meitat de la població. En aquells temps el fet de permietrar les zones afectades no es feia per evitar que la gent entrés, sinó que la gent no sortís. Això, ho feien construint muralles. "Una de les obsessions que hi havia era amb els animals morts", diu Carmaniu, per això existia la feina del "tira gats". Aquest el que feia era recollir els animals morts, que es trobava a la via pública.

Un moment històric molt important va ser la guerra dels Segadors. Un període en què hi va haver un brot de pesta. Així tanquen la ciutat, no deixen entrar a ningú i les provisions entren per mar. Per evitar les infeccions no deixaven entrar animals vius, "havien de ser sacrificats", explica i afegeix Carmaniu, "sense pell ni plomes". En el cas dels cavalls els havien de banyar al mar, si no podien entrar. Tot i l'intent de fer front al brot no ho van aconseguir i va morir el 50% de la població.

Un altre cas va ser un brot de febra groga, que va succeir a la zona de la Barceloneta el 1821. La mesura de seguretat que van implementar va ser "igual que fan ara, cordó sanitari, per intentar que no s'escampi", però no va ser efectiu. No van arribar a temps per frenar-ho i, finalment, es va escampar per tot arreu.

Arran d'aquest episodi es van derrocar les muralles. "De fet, hi ha un metge que es deia Pere Felip Monlau, que va escriure un text, que es deia 'Abajo las murallas'", explica Carmaniu. I en aquest deia que era necessari tirar les muralles, ja que la població havia crescut molt, tant que "Barcelona tenia una densitat de població 10 vegades més gran que Londres". Per això, segons Carmaniu: "En un context d'higiene, de renovar, de necessitat de salut pública, tiraren a terra les muralles i comencen a créixer cap a fora".

I és també a partir d'aquest moment que es construeix l'Eixample d'Ildefons Cerdà, enginyer. El pla de Cerdà no era com es coneix ara l'Eixample. La seva idea era que només hi hagués una part construïda i l'altra, que fossin zones verdes. I així amb els carrers amples podien ajudar a la ventilació, perquè "no hi hagués aquest virus, que circulaven". És un moment en què es comença a invertir en serveis públics i sanitat.