Gerard Quintana: "La pròxima revolució la farem els de la tercera edat"

barcelona

Gerard Quintana ha tornat al Llapis de Memòria després de la seva primera visita fa dos anys. La seva presència, explica entre rialles, va ser fruit d’un malentès: “Em van trucar pensant que era sociòleg per parlar de dutxes i personalitat. Jo, com que soc curiós, vaig dir endavant”.

“Quan et demanen vuit cançons de la teva vida, és complicat. Jo en tenia cent”, confessa. La majoria són de la seva adolescència: “És l’etapa en què et formes com a persona. Aquestes cançons no caduquen mai”. La primera que sona és Night Train de Ricky Lee Jones, que el transporta al barri vell de Girona: “Un barri humil, gris, amb olor de pixum. Jo era un nen introvertit, somiava viatjar i descobrir-me fora d’aquell entorn”.

Quintana recorda els seus viatges fent autostop per Europa: “Vaig desaparèixer quinze dies, dormint en trens nocturns. Vaig descobrir que podia ser capaç de tot”. També evoca Cadaqués com la seva Ítaca: “Hi havia una illa plena de hippies, la màgia de Pau Riba… Era llibertat pura”. La cançó Marga Amargura li porta records d’aquells estius i d’una joventut marcada per la impermanència: “Només existeix el present intens”.

“Fins als 12 anys era ultra tímid. Vaig començar fent d’extra a Richard III i em vaig quedar en blanc el primer dia. Vaig descobrir que l’escenari és ple de tímids: et poses dins d’un personatge i fas coses que mai gosaries fer”. La música també el va ajudar a superar el tartamudeig: “Cantant sobre els discos no m’encallava. La música em va donar tempo i confiança”.

Quintana reivindica la paraula com a fil conductor: “Per això al meu Llapis hi ha Paco Ibáñez. El vaig veure amb 15 anys i em va impressionar”. Sobre el rock català, és clar: “Era una etiqueta inventada pels mitjans. El poder sempre juga a dividir-nos. Si superéssim aquestes divisions, tremolaria”.

El músic anuncia la gira del 2026 per celebrar els 40 anys de Sopa de Cabra: “Al principi pensàvem fer un concert, dos… però tinc moltes ganes d’escenari. Cada cançó és diferent per a cada persona que l’escolta. Quan miro les cares del públic, veig que viuen algo tan potent com jo”.

El programa acaba amb Seguirem somiant, una cançó escrita després de la mort del seu pare: “És sobre la pèrdua i seguir endavant. M’emociona saber que ha acompanyat tanta gent en moments difícils”.

Les cançons de Gerard Quintana:

• Night Train - Rickie Lee Jones
• Marga Amargura - Pau Riba
• Say It Ain't So Joe - Murray Head
• Como Tú - Paco Ibáñez
• Seguirem Somniant - Sopa de Cabra