"Ningú s'espera quedar-se al carrer": persones sense llar fan de guies per Badalona

Barcelona

"Ningú s'espera quedar-se al carrer", assegura en Mariano, veí de Badalona que després de divorciar-se va passar un mes dormint al ras. És un dels dos guies de les rutes organitzades per la Taula Sense Llar de Badalona que ofereixen persones que han dormit al carrer per conscienciar la ciutadania. L'altre és en Juan Manuel que, durant el primer dia, va recórrer la ciutat sencera intentant trobar una solució que no va arribar fins cinc anys després. Els voltants de l'Ajuntament i el Pavelló Olímpic van ser alguns dels seus refugis més recurrents, sobretot, després del tancament definitiu de l'alberg municipal, l'abril del 2024. L'addicció a la cocaïna li va complicar encara més la situació: "Em volia morir, però no era capaç de fer-me mal. Després de consumir era pitjor. Tenia la sensació que ho havia tornat a fer malament", reconeix.

Les seqüeles psicològiques per a les persones sense llar són fins i tot més greus que les físiques. "Et perds, t'aïlles, et quedes sol. Aquesta soledat et mata", explica en Juan Manuel que fins que no va poder instal·lar-se en un pis becat no va voler tornar a celebrar el seu aniversari. El seu és només un dels centenars de casos que s'amaguen entre cartons a Badalona. A la ciutat, cada vegada són més les persones que es veuen abocades a dormir al carrer, segons dades de l'últim recompte de la Taula Sense Llar. Actualment, són 110 les persones que dormen al ras nit rere nit, gairebé tres vegades més que fa quatre anys. A més, n'hi ha 214 que s'allotgen en recursos socials. En paral·lel, els portaveus de l'organització alerten que cada vegada hi ha més gent jove al carrer. Per això, sota el lema 'L'habitatge no és un privilegi, és un dret' , denuncien un sistema discriminatori que cada vegada afecta més persones.

En Mariano diu que, després del divorci, no va saber on anar. La primera de les nits va dormir en un caixer, fugint del fred: "Vaig baixar a Barcelona. M'havien dit que hi havia un albert, però estava tot tancat. Vaig mirar on hi havia gent dormint i allà em vaig quedar". Segons apunta, la situació és encara més difícil durant els dies festius i les setmanes de vacances quan la majoria de comerços i centres públics tanquen. "No hi pensem quan tenim un pis on anar", subratlla en Mariano que lamenta que l'estaven fent fora "de tot arreu".

Tant en Juan Manuel com en Mariano viuen ara en pisos becats per entitats socials. Ambdos insisteixen que representen "una minoria d'afortunats". Per a ells, per sortir del carrer, el primer que s'ha de fer és adonar-se d'on s'està. Sovint, passen mesos o anys fins que les persones sense llar demanen ajuda. En aquest sentit, des de la Taula Sense Llar reclamen més recursos efectius. "Al carrer et pots trobar gent de tot arreu, de tots els tipus", conclou el Mariano.