"El sentiment que tenen els jugadors del Barça, molts de la Masia, no té res a veure amb els del Madrid"
Al ‘Què t’hi Jugues!’ parlem amb Juan Domingo ‘Lagarto’ de la Cruz

"El sentiment que tenen els jugadors del Barça, molts de la Masia, no té res a veure amb els del Madrid"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Lagarto de la Cruz, històric exjugador de bàsquet del Barça i figura molt estimada entre els veterans del club, es prepara per al tradicional sopar d’exjugadors mentre mira de no perdre’s el duel d’aquesta nit entre el Barça i l’Eintracht. Amb naturalitat admet que “avui tinc sopar de veterans del Barça però em portaré la tauleta per veure el partit”, deixant clar que la seva passió blaugrana continua viva.
Lagarto recorda amb felicitat el rendiment de l’equip de Flick l'any passat: “L’any passat em vaig divertir molt amb el Barça de futbol. Ara hem tornat a reprendre el camí de la temporada passada, sobretot els primers 60 minuts: hem tornat a pressionar i a tenir ganes de guanyar”. Segons ell, el Barça ha recuperat intensitat i personalitat.

Respecte el moment d'inestabilitat del Madrid ho té clar: “No perdo el temps veient la banda que és el Madrid; jo disfruto veient com van perdre davant el Celta”. També critica la manca de fermesa de Xabi Alonso al vestuari: “Em costa entendre aquest canvi radical d’un partit a l’altre de Xabi. Què difícils són els jugadors del Madrid; amb ells, Xabi està mort”. Amb ironia, afegeix: “Gairebé prefereixo que Xabi faci prou mèrits per quedar-se al Madrid; això fins i tot beneficiaria el Barça”.


Lagarto també reflexiona sobre el canvi del futbol actual amb la seva època com a professional: “En el nostre temps els contractes no eren igual. Ara els jugadors tenen la vida solucionada i prevalen ells per damunt de l’entrenador”. Una circumstància que, per ell, complica la gestió dels vestidors.
A més, la diferència emocional i de vincle al club entre Barça i Madrid és innegable: “El sentiment que poden tenir els jugadors del Barça, que són 8 o 9 de la Masia, amb els del Madrid no té res a veure”. Aquest arrelament, és una de les grans fortaleses del club.

Finalment, estèn la reflexió al bàsquet: “Al Barça de bàsquet passa igual que al Madrid: la gent no s’hi sent identificada, però alhora hi va molta més gent i el club fa diners perquè són internacionals”. Una contradicció que, per ell, exemplifica la complexitat del model esportiu actual.




