Especial AQUÍ GIRONA: la gestió de l’aigua a Europa a debat des de Girona

El programa especial AQUÍ GIRONA, conduït per Carles Couso des del Parc Científic i Tecnològic de Girona, es dedica a la trobada anual del Moviment Europeu de l’Aigua, que va començar divendres i fins diumenge reuneix experts, moviments socials i responsables institucionals d’arreu d’Europa.

L’emissió, d’una hora de durada, aborda els grans reptes de la gestió hídrica a Europa, l’Estat i Catalunya: pobresa hídrica, models públics i privats, sequera i dret humà a l’aigua.

Pobresa hídrica: una realitat invisible

El programa obre amb una dada contundent: gairebé 10 milions de persones a la Unió Europea no tenen aigua potable segura a casa, i 6,7 milions no disposen d’instal·lacions sanitàries bàsiques.

Per analitzar si aquesta realitat també es manifesta a les comarques gironines, el programa ha comptat amb:

• Maria Teresa Egea, sotsdirectora diocesana de Càritas Girona, que explica casos de llars amb dificultats per pagar factures o garantir un consum mínim.
• Sergi Cot, regidor d’Acció Climàtica, iDante Maschio (Enginyeria Sense Fronteres / Aigua és Vida), que alerten que la pobresa hídrica sovint queda eclipsada per altres formes de pobresa energètica.

També s’hi tracten:

• Les projeccions de Nacions Unides, que apunten que més de 140 milions de persones podrien desplaçar-se dins dels seus països per manca d’aigua abans del 2050.
• El debat sobre l’ordenança de Martorell, que permet multar persones que emmagatzemin aigua de fonts públiques i que alguns col·lectius consideren una “mesura d’extrema dreta”.

Models de gestió: privatització, municipalització i control públic

El segon bloc se centra en l’avenç de la privatització de la gestió de l’aigua i en la necessitat de reforçar els models públics, un dels eixos de la trobada europea.

Hi intervenen:

• Maria Ballester, de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública.
• Sergi Cot, regidor d’Acció Climàtica.

Tots dos repassen el mapa català de gestió pública i destaquen l’exemple de CATSA, l’empresa pública de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

El debat inclou:

• La crítica a la pèrdua de control, informació i transparència que implica la privatització.
• La pregunta sobre si les mancances són estructurals o responen a una mala governança.
• Les dificultats de la remunicipalització i el paper determinant de la Generalitat.

Sequera: gestió, sobreexplotació i resiliència

El tercer bloc aborda la sequera i la pressió sobre rius com el Ter, la Muga i l’Ebre.

Hi participen:

• Josep Sabaté, de Defensem el Delta, i
• Pau Masramon, president d’Aigua és Vida Girona, que denuncien la “mala gestió del govern”, lema d’una mobilització a Girona l’any 2024.

En connexió informativa, Roger Rubió (Ràdio Girona) actualitza les mesures que l’administració ha impulsat a les comarques gironines: plans d’emergència, pous, dessalinitzadores i actuacions al litoral i prelitoral.

També es debat:

• La consideració de la UE del pla de sequera de Catalunya com un exemple de resiliència.
• El repte d’orientar la política hídrica a reduir el consum i no només a “fabricar més aigua”.
• Si Girona està preparada per a episodis més severs, qüestió que respon el regidor Sergi Cot.

Dret humà a l’aigua i el paper creixent de la intel·ligència artificial

El bloc final compta amb Pedro Arrojo, Relator Especial de Nacions Unides per al Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament.

Arrojo recorda que:

• 2.000 milions de persones al món no tenen accés segur a aigua potable.
• 3.600 milions no disposen de sanejament adequat.

També fa una “foto” de si Catalunya compleix amb aquest dret en un context de canvi climàtic.

Un dels punts més comentats és el consum d’aigua de la Intel·ligència Artificial: per refrigerar centres de dades, grans tecnològiques utilitzen grans volums d’aigua. S’hi citen estimacions que indiquen que entre 10 i 50 consultes a ChatGPT podrien representar uns 2 litres d’aigua.

El programa tanca amb una reflexió sobre la financerització de l’aigua, les noves formes de privatització i els objectius de l’ODS 6 de l’Agenda 2030: accés universal, reducció de la contaminació i ús eficient dels recursos hídrics.