Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

La vida després del càncer: "Amb la remissió no s'acaba, et segueix acompanyant"

El retorn a la feina, les seqüeles emocionals i la por a la recaiguda són algunes de les situacions que han d'afrontar les persones que han superat el càncer

La vida després del càncer: "Amb la remissió no s'acaba, et segueix acompanyant"

La vida després del càncer: "Amb la remissió no s'acaba, et segueix acompanyant"

00:00:0024:35
Descargar

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

Barcelona

Quan l'oncòleg diu "Ja pots fer vida normal", és realment així? Cada vegada hi ha més supervivència de càncer, però les persones que n'han patit es troben, una vegada superada la malaltia, amb exigències i noves realitats que no havien tingut temps de contemplar durant el tractament: "Amb la remissió no s'acaba, el càncer et segueix acompanyant", ha lamentat la Yaiza, de 33 anys, qui va descobrir amb 27 que el càncer l'havia marcat de per vida.

A les seqüeles físiques que deixen els tractaments s'ha d'afegir impacte emocional o el retorn a la vida laboral. Segons el Baròmetre Càncer i Treball de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC), una de cada cinc persones que han patit càncer no han trobat cap suport per part de la seva empresa, una vegada han tornat a la feina. Una dada que se suma a què un 40% de les empreses no tenen cap pla d'acompanyament. Pel que fa al tracte amb els companys, la majoria han notat que estan més propers, més a sobre seu, però un 12% de les persones ha sentit que els altres s'han distanciat d'ells o els costa més parlar-hi.

El retorn a la feina

El shock més gran que va tenir la Yaiza quan li van donar l'alta va ser a l'hora de trobar feina. Va ser una decisió "una mica obligada" perquè ella "no estava preparada per tornar a treballar". Però se li va acabar la incapacitat i havia de pagar "el lloguer, el menjar i les medicines". Aquest, de fet, és un dels problemes que es troben molts pacients de càncer, ja que la incapacitat dura 18 mesos i la recuperació, moltes vegades, "no coincideix", ha apuntat la Clara Rosàs, gerent de la FECEC. Li va passar el mateix a la Maria, qui amb 55 anys, després del tractament, també es va veure obligada a trobar feina.

En el cas de la Yaiza trobar feina va ser molt complicat, li preguntaven què havia estat fent durant els últims cinc anys i, al principi, ella explicava que havia tingut un càncer. Aviat va veure que això li perjudicava: "Pensaven que m'agafaria moltes baixes", i va començar a mentir. Així va aconseguir feina, però l'angoixa no li va permetre seguir. La pressió externa i interna, la "neblina" de la quimio i el cansament acumulat van fer que no pogués més.

En el cas de la Maria el retorn a la feina va ser més amable. Després d'un primer moment de dubte pel confinament, va aconseguir feina del que havia estudiat gràcies al servei Reprèn. Que ajuda a trobar feina a les persones que han patit un càncer: "Vaig tenir la sort de trobar persones humanes a qui no els va importar que m'haguessin d'operar". Aquesta decisió, però, depèn únicament i exclusivament de les empreses. És per això que, des de la FECEC, demanen un "canvi legislatiu" perquè el retorn progressiu a la feina sigui un dret més.

Cuidar-se

Quan una persona sobreviu a un càncer, li toca una segona part de tractaments: "Segueixen en una situació de vulnerabilitat emocional on es necessiten cures", ha apuntat la psicooncòloga de la Fundació Oncolliga, Anna Samsó. En el cas de la Yaiza, el seu limfoma dels 21 als 27 anys la va afectar molt en l'àmbit social: "En aquella edat creus que l'amistat és una cosa, i en realitat és una altra". Ella es va trobar amigues que es van distanciar perquè no va poder anar a les festes, viatges i aniversaris que es van celebrar durant els sis anys de tractament; persones que no li explicaven els seus problemes perquè ella amb el seu "ja en tenia prou"; o directament amics propers que van decidir allunyar-se per no veure-la patir. La Maria, en canvi, a la seva edat ja es va trobar en un entorn més definit, però també va viure moments en què molts "no sabien què dir" i aleshores la deixaven de parlar.

Samsó ha apuntat que aquestes situacions són molt comuns, ja que "vivim en societats molt poc compassives" i els processos oncològics generen "un gran malestar emocional" que molts no volen viure. Però és imprescindible acompanyar durant el tractament aquestes persones, però també després, quan estan més vulnerables i quan "s'ha de reconstruir tots els àmbits que el càncer ha afectat".

Laura Polo Dalfó

Laura Polo Dalfó

Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...

 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir