"Celebrem que quan van mal dades, apareix el Barça de la fe"

Barcelona

Ha deixat de ser notícia. El Barça va tornar a remuntar un partit després de veure com el rival es tornava a avançar en el marcador. Corregir les concessions defensives és urgent, però també cal remarcar la convicció dels de Flick per superar les adversitats. Tot plegat ho valora el professor Lluís Flaquer a 'Les notes del Què t'hi Jugues'.

Excel·lent : la fe en les remuntades

Al Barça li va la marxa. Si no ha de remuntar, sembla que no estigui a gust. Agrairíem de tant en tant una ratxa de partits sense tanta angoixa, però així és el Barça de Flick. Acostumats com ens han acostumat a remuntar, valorem-ho. El Barça és fe, convicció, confiança, seguretat en si mateix. I el que provoca en els rivals, tot i que s’avancin al marcador, és tot el contrari. Ha de ser frustrant per als altres, és una benedicció per a nosaltres. Jugui més o menys bé, el Barça té un segell innegociable: sempre concedeix, però quan ho fa, quan van mal dades, es converteix, peti qui peti, en l’equip de la fe.

Notable : l’Eric migcampista

Ahir esperàvem el retorn de Frenkie al titular. Doncs no. En una posició de màxima competència, on Flick té a De Jong, Casadó, Bernal o fins i tot Christensen, un jugador els ha avançat a tots. Com a migcampista, Eric s’ha convertit en l’eix de Flick, que ha trobat en ell l’àncora que necessitava. Ple de confiança i en una posició tan influent, Eric ha guanyat a ascendència i capacitat de lideratge i s’ha convertit, ara com a migcampista, en titular indiscutible.

Progressa adequadament : el sorpasso de Ferran

Va marcar un hat-trick a la Cartuja, però va ser suplent ahir. Flick li va atorgar a Lewandowski l’oportunitat de reivindicar la seva etiqueta de golejador. El polonès la va desaprofitar. De fet, va aportar més Ferran en els minuts que va jugar que Lewandowski en els seus, evidenciant el que hem intuït des de fa uns partits: el 9 no està fi. Les xifres i l’aportació de Ferran no és que obrin el debat del davanter, és que directament el tanquen. Per rendiment, cames, capacitat de pressió, inspiració en la rematada i ràtio de gols, ara mateix el davanter titular del Barça, per fort que soni... és Ferran Torres.

Suspès : les concessions defensives

No hi ha partit sense gol del rival. Des de l’anada davant el Dortmund, a quarts de la passada temporada, que no deixem a Europa la porteria a zero. Des d’aleshores, tots els rivals han marcat almenys un gol. Massa concessions. La Champions exigeix un pas endavant. I depèn de guanyar solidesa. Va ser la lliçó que vam extreure del drama de Milà. Arribats al mes de desembre, encara suspenem aquesta assignatura. Siguem conscients que sense porteries a zero, la Champions encara farà pinta de somni improbable.