"Eric Garcia és l'intocable de Flick. És el que està demostrant més alt nivell"

Barcelona

Lluís Carreras iniciava la tertúlia al 'Què t'hi jugues' posant el focus en els problemes de la primera part del partit d'ahir. Assenyala que el Barça “va voler atacar massa pel mig”, amb un Fermín “que no acabava d’entrar en joc” i un Pedri amb “poca participació”. Aquesta manca de profunditat va portar l’equip a “abusar massa de la banda esquerra amb Balde”, fet que va derivar en “un Barça que no va ser capaç de remuntar aviat”. Tot i això, elogia l’encert de Flick amb els canvis després del descans: “Hansi va fer una bona lectura del que necessitava el partit, com sempre”.

Jofre Mateu comparteix la diagnosi de Carreras “el partit es va fer massa complicat pel rival que tenies davant”, però puntualitza que en cap moment va veure l’equip patir: “Ens vaig veure capaços de recuperar el control i capgirar el resultat”. Pel que fa a decisions de la davantera, també reconeix que li va sorprendre que “no jugués Ferran”, remarcant que el valencià “va marcar un triplet i va haver d’acceptar no ser titular”, un gest que posa en valor.

A escala global, Adrià Albets aporta un detall clau: “A Hansi li preocupa que el Barça hagi començat encaixant els últims quatre partits”, una dada que defineix un dels reptes immediats del tècnic alemany.

Un nom propi, Eric Garcia

El gran protagonista ahir va tornar a ser Eric Garcia. El de Martorell té una importància ascendent tant al vestuari com al terreny de joc i és, cada cop més, un dels imprescindibles de Flick. Lluís Carreras creu que “Flick mira on posa Eric Garcia i a partir d’aquí construeix la resta de l’equip”.

També destaca que el defensa té “una gran lectura del joc en les sortides, una tranquil·litat i un domini de la situació inqüestionables”. A més admet que “s’esperava que jugués Frenkie al migcamp i Eric com a central” i, un cop més "el rendiment d'Eric va ser molt bo". Jofre Mateu coincideix amb ell, i assegura que “Eric s’ha guanyat la seva ascendència i l’admiració de Flick”.

Lu Martín recorda una anècdota dels anys d’Eric al Manchester City: “Un dia en un partit de copa, Eric estava escalfant, va veure l’escalfament del rival i va dir-li a Guardiola que anés amb compte perquè jugarien amb cinc darrere”. Això demostra que “Eric és un tipus amb caràcter i ascendència dins del vestidor”. Per a ell, és incomprensible com Eric no ha estat encara convocat amb la selecció espanyola: “El rendiment d’Eric em fa plantejar-me com és que no va a la selecció”, afegint que és “un jugador polivalent que en tornejos seria molt útil” i que no enten "com Luis de la Fuente no l’utilitza”.

El repte pendent del Barça: el lideratge

Lluís Carreras qüestiona l’ordre actual de capitans —Ter Stegen, Araujo, De Jong, Raphinha i Pedri— capitanies que no reflexen la ascèndencia dels jugadors al vestuari i assegura que “se li ha de donar la volta”, perquè “no sempre el més veterà ha de ser el capità, sinó algú que tingui influència al vestidor”.

A més, Joan Garcia va completar una actuació espectacular en el seu primer partit de Champions al Camp Nou. Jofre Mateu el descriu com “un porter de futur, àgil i que domina molts registres”. Lu Martín completar aquest retrat aportant una perspectiva de pes sobre la seva formació i explica que “Joan Garcia va tenir com a referent Tommy N’Kono de l’Espanyol”, un detall que, segons ell, explica part del seu estil sota pals.

El Barça de Flick creix en solidesa i criteri, però encara té deures pendents: corregir les desconnexions inicials, establir una jerarquia clara dins del vestidor i continuar potenciant peces que, com els dos Garcia; Eric i Joan, estan demostrant que poden tenir un pes important en el futur immediat del club.