Núria Cadenes: "Pateixo molt escrivint"

barcelona

L’escriptora Núria Cadenes ha passat pel programa Llapis de Memòria per repassar les cançons que han marcat la seva vida i parlar del seu últim gran èxit: la novel·la Qui salva una vida, guardonada amb el Premi Proa de novel·la 2025. “Encara no ho he acabat de pair”, confessava, recordant el moment en què va rebre la trucada del jurat mentre viatjava en tren: “Vaig haver de sortir del vagó de silenci i caminar amunt i avall com una boja perquè no podia cridar”.

El premi, dotat amb 40.000 euros, li dona “un coixí per continuar escrivint”, en una professió que, segons diu, “no ofereix cap seguretat”. “No et jubilaràs amb això, però és un impuls per dedicar-te a l’escriptura”, reconeix.

Qui salva una vida explica la història de persones anònimes que van arriscar-ho tot per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. “No són superherois, són gent normal i corrent”, diu Núria, que vol evitar etiquetes que allunyin els protagonistes: “La grandesa és que eren com tu i com jo, i tot i la por, van actuar”.

La conversa ha estat plena d’emocions, especialment quan Núria ha recordat una escena inspirada en fets reals: el moment en què el fill gran d’una família de la resistència diu el seu nom, Melitor, igual que el del pare assassinat en un camp nazi. “Ara em torno a emocionar”, admetia l’autora, que confessa haver plorat escrivint moltes pàgines del llibre: “Intento condensar la narració perquè en poques frases es pugui sentir tota l’emoció”.

Entre les cançons del seu llapis de memòria hi ha People Have the Power de Patti Smith, un himne que connecta amb l’essència de la novel·la: “Volia parlar de la capacitat de transformació positiva que tenim les persones quan ens ajuntem per fer coses”.

També hi trobem Món Valatori de la Maria, que per a Núria és “un homenatge molt de pell” a les víctimes de la DANA al País Valencià, la Cançó de Llaurador d’Ovidi Montllor, “una força gairebé tel·lúrica”, i El Pi de Formentor, el poema de Miquel Costa i Llovera musicat per Maria del Mar Bonet: “Quan el canta, sents el vent a la cara i els esquitxos de les ones”.

El programa ha tancat amb Back in Black d’AC/DC, “una celebració de la vida”, segons Núria: “És la força pura, per sempre”.

Tot i considerar-se “lenta en general”, Núria ha publicat tres llibres en tres anys: Tiberi César (2023), En Carnossos (2024) i ara Qui salva una vida. “Pastar una novel·la costa molt, però és la meva feina”, diu, tot i admetre que ara viu un moment estrany: “Ara no tinc cap història i fa una mica de basarda”.

El programa també ha servit per descobrir la seva faceta més personal: “De petita volia ser escriptora i pagesa”, confessa entre rialles. “El meu somni és viure en una caseta a la muntanya amb un parell de burros i un grup d’oques”.

Núria també ha parlat sense embuts d’una etapa dura: els quatre anys que va passar a la presó entre 1988 i 1992, acusada en un cas ple d’irregularitats relacionat amb Terra Lliure. “Va ser un empresonament polític. Tenia 18 anys i em volien fer servir d’escarment”, explica. D’aquella experiència en va néixer el seu primer llibre, Cartes de la presó: “He comprovat directament la força que tenim les persones quan ens ajuntem per un objectiu comú en positiu. No em vaig sentir mai sola”.

Les cançons de Núria Cadenes:

• People Have The Power - Patti Smith
• MON VETLATORI - La Maria
• Cancó de Llaurador - Ovidi Montllor
• I <3 BCN - Svetlana
• El Pi de Formentor - Maria del Mar Bonet
• Back in Black - AC/DC