Dani Moreno "El Gallo": "Després de 23 anys, m'estic començant a acostumar a fer un programa matinal"

barcelona

El radiofonista Dani Moreno, conegut com El Gallo, ha visitat Llapis de Memòria per compartir les vuit cançons que formen part del seu univers personal. Temes que també apareixen al seu llibre La banda sonora de nuestra vida, publicat el 20 de novembre per Grijalbo (Penguin Random House).

«Sabíem que havia de girar al voltant de les cançons, però no volíem fer un rànquing de les 40 millors del pop espanyol», explica Moreno. La solució? Descobrir els secrets de les 40 cançons més icòniques del gènere: «Hem encertat, perquè són temes que m’agraden i que han marcat una època».

La primera cançó que sona al programa és “Malamente” de Rosalía, un tema que Moreno considera «un abans i un després»:

«Rosalía barreja flamenc, sons urbans i pop cuidant cada detall. Ha canviat el paradigma».

El llibre dedica un capítol a aquesta cançó, i Moreno revela una curiositat: part del videoclip es va gravar a Badalona, a només 200 metres d’on vivia. També destaca el nou disc de Rosalía, “Lux”, publicat el 7 de novembre: «És una obra pensada per escoltar de principi a fi. Ja sabíem que passaria alguna cosa gran amb aquest disc».

Entre les vuit cançons escollides no podia faltar “Mediterráneo” de Joan Manuel Serrat:

«Sempre que l’escolto descobreixo algun matís nou. És una cançó que em fa tragar saliva perquè em porta records importants».

Un d’aquests records és el seu pare, gran admirador de Serrat: «Quan va morir, tots vam tenir clar que aquesta cançó havia de sonar per acomiadar-lo». Moreno confessa que encara no ha pogut conversar amb Serrat, però aprofita el programa per enviar-li un missatge: «Sóc fan número u de la seva carrera. M’encantaria donar-li un abraçada de 15 segons».

Moreno recorda la seva Badalona natal: «Carrers sense asfaltar, veïns sopant junts per Sant Joan i fogueres. Ha canviat molt, però segueix sent casa meva». De fet, aquest 2025 ha estat pregoner de les festes de la ciutat.

La música, diu, sempre ha estat present: «El meu germà tenia un grup i assajava a casa. Jo vaig començar muntant festes amb un tocadiscos Lenco i després vaig crear una banda on cantava». Una de les cançons que versionaven era “Lobo hombre en París” de La Unión, inspirada en un conte de Boris Vian: «És una banda referent i aquesta cançó tenia una història increïble, que també explico al llibre».

Quan la seva banda adolescent es va dissoldre, Moreno va decidir provar sort a la ràdio: «Em vaig presentar a una emissora local per fer substitucions a l’estiu. Alhora, punxava en un pub amb sessions de 7 o 8 hores». Tot això amb 17 anys i música gravada en cassets: «Era un DJ artesanal, sense la tecnologia d’ara».

El llibre també recull històries de cançons com “Annabel Lee” de Radio Futura, inspirada en un poema d’Edgar Allan Poe:

«Santiago Auserón és una persona especial, amb una visió filosòfica única. Vaig tenir el seu retall d’entrevista penjat a la meva habitació durant anys».

Moreno recorda amb emoció l’entrevista amb Auserón i amb Tom Jones als estudis de Radio Barcelona: «Va ser un regal. Tom Jones només pensava en berenar!».

Després d’anys a emissores locals, el 1996 Moreno va guanyar un concurs nacional de DJs que li va obrir les portes de Los 40: «Vaig començar fent substitucions i després vaig crear Festa Pols, un programa pioner en música house». D’aquí va saltar a Máxima FM amb El Gallo Máximo, que el 2011 va guanyar el Premi Ondas a millor programa de ràdio.

«Quan em van trucar per dir-m’ho, estava a casa amb un refredat. Se’m van caure les llàgrimes».

El 2014 va fer el gran salt a Anda Ya, el matinal líder de Los 40, i des de llavors no ha parat.

Moreno reconeix que el canvi a Madrid li va fer sentir «vertigen i síndrome de l’impostor»:

«Pensava que no podria fer-ho, però amb el temps entens que si tens convenciment i un bon equip, tot és possible».

Ara, després de 12 temporades, és el presentador més longeu del programa: «És un regal de la vida. No sé quant durarà, però mentre la ràdio em vulgui, jo seguiré».

El llibre inclou una única repetició: Manolo García, amb Insurrección i Pájaros de barro: «Tinc moltes anècdotes, com la gravació d’Insurrección en una sola nit i amb la lletra escrita al lavabo». El mateix Manolo ha llegit el llibre i ha escrit una ressenya:

«La música popular que tantas satisfacciones ha dado a millones de aficionados, recibe un trato de excelencia y preferencia como es de justicia».

Per acabar el programa, Moreno tria “Eloise” de Tino Casal: «És una cançó que ens fa acabar molt a dalt. El personatge, la seva veu i el seu estil inspirat en Blade Runner són únics».El llibre també recull històries d’artistes desapareguts com Enrique Urquijo, i Moreno reivindica més presència femenina en la música: «Hi ha molt talent que hem de descobrir. Espero que en la segona part hi hagi un 50% de dones».

Les cançons de Dani Moreno:

• Malamente - Rosalía Vila
• Mediterráneo - Serrat
• Lobo‐hombre en París - La Unión
• Annabel Lee - Radio Futura
• Pajaros de barro - Manolo García
• Eloise - Tino Casal