Només 18 de les 5.600 granges de porcs que hi ha a Catalunya fan producció ecològica

Barcelona

Només 10.279 porcs a Catalunya viuen en condicions "dignes" d'espai, alimentació i sanitat i amb mesures que minimitzen l'impacte climàtic. Amb prou feines és un 0,15% dels gairebé 8 milions que hi ha a Catalunya. A altres espècies, el pes de la producció ecològica és molt més important: per exemple, el de la llet d'ovella (36,5%), la llet de cabra (19,7%) o la carn de xai (10,8%), segons les últimes dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l'entitat que fa el control i la certificació de la producció ecològica.

Tot i que Catalunya és una de les principals potències europees en producció de porcs, la producció ecològica és mínima. "De totes les espècies d'animals, els porcs són de les més difícils de produir de manera ecològica per la gran diferència de gestió, allotjament, alimentació o rendiment respecte a la producció convencional", explica Núria Vallès, directora tècnica del CCPAE. A Catalunya hi predomina un model de ramaderia intensiva, en què cada vegada hi ha menys explotacions, que concentren més animals.

La majoria de les granges convencionals de Catalunya són d'integració vertical. El ramader és propietari de la granja, però no dels porcs. Els porcs són propietat d'una companyia integradora, que assigna cada fase de la cadena de producció (reproducció, engreix, sacrifici i comercialització) a diferents professionals. "En canvi, les explotacions ecològiques són de cicle tancat. El ramader és independent, és el propietari dels porcs i fa totes les fases de la producció dins de la mateixa granja, sense necessitat de trasllat dels animals", apunta Vallès.

A finals de 2024, a Catalunya només hi havia 18 granges de porc ecològic (3 a Barcelona, 3 a Girona, 5 a Lleida i 7 a Tarragona), segons dades del Departament d'Agricultura. En canvi, de granges de producció convencional, n'hi havia 5.604. En altres paraules, les granges ecològiques, representen un 0,32% de les explotacions.

"Contradiccions" del model actual

El sector és clau per a l'economia agroalimentària catalana: segons un informe recent d'IDRA, el sector porcí representa entre l'1% i el 3% del PIB català. Cada any se sacrifiquen 23 milions de porcs i s'exporta un 80% de la producció. A més, entre granges, escorxadors i fàbriques d'envasament i processament, el porcí dona feina a gairebé 30.000 persones. Algunes de les empreses que s'hi dediquen han crescut exponencialment les últimes dècades, com Vall Companys, BonÀrea, Premier Pigs o Granges Terragrisa.

L'altra cara de la moneda és l'impacte ambiental: els purins -una barreja de dejeccions, orina i restes de menjar- fan estralls al subsol. La seva filtració contamina un 40% de les aigües subterrànies catalanes, segons informes de Greenpeace i el Grup de Defensa del Ter, que analitzen els nitrats.

Per tot això, IDRA alerta que el model industrial de macrogranges és especialment sensible a les conseqüències de brots com el de pesta porcina africana. L'informe assenyala que la crisi actual és una oportunitat per repensar un dels sectors més importants de l'economia catalana, que alhora, és el sector ramader amb menys producció ecològica a Catalunya.

Accés a l'aire lliure i pinso ecològic

Una granja de porcs ha de complir una sèrie de requisits per ser considerada ecològica. Una de les més importants és l'espai exterior. "Als porcs els agrada molt jugar amb el morro i necessiten tenir accés a l'exterior. Cal una superfície mínima de corral i de pati per cada edat", explica Vallès. A més, els animals no poden estar en gàbies.

Pel que fa a l'alimentació, el període de lactació dels garrins ha de ser de mínim 40 dies. El pinso ha de ser ecològic, ha d'incloure farratge i no pot contenir aminoàcids sintètics. Finalment, les dejeccions que generin els porcs s'han d'utilitzar com a fertilitzant per camps ecològics.

Menys producció, més llocs de feina

De mitjana, les granges ecològiques catalanes tenen 571 porcs. En canvi, a les convencionals hi ha uns 1.415 caps. "Produïm menys, però generem més llocs de treball. I això només es pot fer si es reparteix la riquesa millor del que fa l'agroindústria. Per unitat de producció nosaltres som més interessants socialment", assenyala Pino Delàs, ramader ecològic a l'Alt Empordà.

El 2016 va engegar "Llavora", una producció de porc ecològic a Ventalló. "Hem passat de produir 1.800 porcs a l'any, a produir-ne uns 600. No obstant això, ara treballem dues persones a temps complet i abans només necessitàvem una persona dues o tres hores al dia", assenyala.

Tota la cadena de producció és local. Fan pinso en un molí del poble que havia quedat en desús, a partir de matèria primera que compren al voltant de la granja. Porten els porcs a un escorxador municipal, gestionat de manera cooperativa amb altres carnissers i ramaders. Finalment, distribueixen els seus productes a través d'una empresa conjunta amb altres productors de la zona.

Segons la darrera enquesta del CCPAE, més de la meitat de la població (52,5%) diu que no compra mai aliments ecològics. Això vol dir que un 47,5% sí que en compra, una proporció que ha anat a l'alça, tenint en compte que fa cinc anys estava al 40,8%. Tot i això, encara hi ha un terç de la gent que assegura que no consumeix mai aliments ecològics.

30.000 porcs ecològics a Espanya

A Espanya, segons dades del Ministeri d'Agricultura, només hi ha 164 granges de porcs ecològics, on es crien 30.470 animals. Més de la meitat de les explotacions (86) són a Andalusia, que concentra un terç dels porcs ecològics de l'estat (11.603). En segon lloc per nombre de granges, hi ha les Illes Balears, amb 28 explotacions, tot i que són més petites i només tenen 1.466 porcs. En altres paraules, de mitjana tenen una cinquantena de porcs per granja. En segon lloc per nombre de porcs, ja hi ha Catalunya, amb 10.279.

A tot l'estat hi ha 11.164 explotacions ecològiques i més de la meitat (52%) són de vaques, sobretot de carn, seguides de les d'ovelles i xais (28%). Les de porc només representen un 1,5% de les granges ecològiques.