Raül Refree: "Mai he desitjat fama o diners, sinó deixar un llegat"

Barcelona

Rosalía, Kiko Veneno, Sílvia Pérez Cruz, Guitarritadelafuente o Ricky Martin. Tots ells han passat per l'estudi amb un dels productors més reconeguts del país. Sigui col·laborant amb una fadista, preparant la banda sonora de la nova pel·lícula dels Javis o component el nou disc de El Niño de Elche, Raül Refree (1976) sempre troba la manera de posar-se a prova. I davant la proposta d'escriure un llibre, no s'hi va poder negar. Cuando todo encaja (Debate, 25) és un assaig on el músic reflexiona sobre la creativitat i el descobriment a través de l'error.

Avorrir-se ràpid

D'adolescent tocava a bandes de hardcore i punk, i tenia clar que volia deixar empremta. "Mai vaig tenir un desig econòmic o de fama, sinó de llegat. Aquesta idea sempre va ser important per mi, i crec que el que soc ara m'hagués agradat amb 17 anys". I això és, en part, perquè en conserva la inquietud. "Em queda molt del joc. Quan faig música, ho visc d'una manera superlúdica. És un moment de gaudir, de passar-m'ho bé. També és feixuc, però aquest punt gamberro no l'he perdut. No me n'enorgulleixo, però m'avorreixo molt ràpid. Sé que no em funciona la repetició. Això m'obliga a la recerca, i és on disfruto més".

Catalina mía

Aquesta manera de viure la música explica una carrera que travessa estils: del flamenc a les bandes sonores, d'Albert Pla a C.Tangana. "No sabria fer-ho si no tingués l'altre al costat. És un camí conjunt", explica. L'any 2016, trobats en un mateix punt, Refree va produir el primer àlbum de Rosalía, Los Ángeles. "Vaig aprendre a tocar la guitarra flamenca per fer aquest disc. Per nosaltres, va ser quasi una obligació, sentíem que no podíem no fer-lo. Quan vam tocar Catalina per primera vegada, ella em va dir: hem fet un hit". Una visió que diu que Rosalía ha tingut sempre, i que ell ha sentit a la seva manera. "No he volgut ni sabut mai crear música per fer-la arribar a moltíssima gent, fer-la mainstream. Però sí que l'he tingut per saber quan una cosa era emocionant. Amb Los Ángeles vaig ser-ne molt conscient".

El quartutxo

Abans de dedicar-se plenament a la producció, Refree va estudiar periodisme i va treballar a COM Ràdio arxivant discos. "Vaig tenir algun moment de davallada emocional, però vist amb perspectiva, n'he tret coses positives. Escoltava la música amb ulls de productor, pensant com podria millorar les peces i el que no m'agradava. De fet, on més he après és escoltant artistes diferents. Soc melòman, abans que músic". Tot i que les recomanacions de l'algoritme poden ser interessants, el productor adverteix que també és molt limitant. "Ens van vendre que amb les plataformes hi havia molta més llibertat per accedir a la publicació, però el patró continua sent el mateix. T'arriba qui posa més diners, qui té la multinacional al darrere".

Llegat

A Cuando todo encaja, escriu sobre l'experiència gairebé espiritual que viu amb la música. "Quan més lluny tinc la sensació que soc jo, quan em dissocio, és quan crec que toco millor". En directe, arriba a oblidar-se del cos i de l'espai on és. "Amb el piano o la guitarra, perdo la noció d'estar tocant a un auditori. No sé on soc, no em veig a mi mateix. Aquí és quan estic més connectat amb la música". Sigo ensarzado en una lucha contra la muerte a través del arte. Amb frases com aquesta, Raül Refree resumeix la seva idea de crear. "És un acte egoista, però si la teva obra aconsegueix sobreviure't, és un luxe. Inspirar els que venen és el veritable èxit".