Albert Pla: "Jo ja estic mort de fa molts anys"

Barcelona

Albert Pla ha passat pel programa Llapis de Memòria just abans d’estrenar Hamlet, la seva nova proposta teatral que es podrà veure al Teatre Coliseum de Barcelona del 23 de desembre al 30 de març. “Només teníem el títol. Quan no sàpigues què posar, posa Hamlet”, diu amb ironia sobre un projecte nascut “sense voler” després de mesos tancats en un teatre amb Peyu i Joan Roura.

L’obra transcorre a l’habitació 313 d’un hospital, un espai que Pla considera ple d’avantatges: “Si estàs encostipat, pots fer la funció. Si t’oblides una frase, dius que tens amnèsia”. Amb una escenografia sobria, barreja teatre clàssic amb música: “Hi ha algunes cançons, però són intents fracassats”, bromeja, tot destacant el talent del seu company: “El Peyu canta bé, el cabron”.

Durant la conversa, Pla ha repassat les cançons del seu Llapis de Memòria, començant per Volare dels Gipsy Kings, que li evoca la seva passió per nedar: “Ens vam educar en una piscina, al Club Natació Sabadell. Era papallonista i competia arreu d’Espanya”. També ha reivindicat la música en la llengua pròpia: “No hi ha millor regal per les meves orelles que escoltar una cançó cantada amb la llengua que jo parlo”.

Entre les seves eleccions sorprèn Un velero llamado libertad de José Luis Perales, “una cançó que m’horroritza tant que m’encanta”. Un anti-referent que li va servir per definir el seu estil: “Quan vaig començar a fer cançons, volia dir el que no deia aquest noi”. I també Super Superman de Miguel Bosé, “la cançó més horrible que he sentit mai”, diu sense filtres.

Pla ha recordat els seus inicis: “Vaig començar a treballar als 16 anys en una fàbrica tèxtil. Als 22, un amic va presentar una maqueta meva a un concurs pensant que era de la Generalitat. Era a Jaén. Vaig guanyar tots els premis i, en pocs mesos, ja era professional”.

Amb el seu humor característic, reflexiona sobre la vida i la mort: “Quan tens 16 anys, és lògic pensar que moriràs als 30. Jo ja estic mort fa molts anys”. I sobre la joventut: “El món és pels joves. Els altres som éssers franquistains que vivim en una bombolla tecnològica”.

Entre les cançons del seu llapis hi ha també La terra és plana de Quimi Portet, amic i col·laborador, i El puff era un drac màgic, que defineix com “una cançó que sembla per nens, però parla del descontrol absolut”. “Jo sempre faig cançons per nens”, confessa.

Albert Pla tanca l’entrevista amb una mirada al futur: “Ara estic fent una sèrie per Netflix i he participat en la nova producció dels Javis. I continuo jugant amb la intel·ligència artificial, que fa anys que utilitzo per crear música”.

Les cançons de l'Albert Pla:

• Volare – Gipsy Kings
• Un velero llamado libertad – José Luis Perales
• Super Superman – Miguel Bosé
• La terra és plana – Quimi Portet
• El puff, el drac màgic – Versió catalana
• Somiatruites - Albert Pla
• Ho sento molt – Albert Pla
• Soc un animal – Albert Pla
• "Sunshine on the Sky – William Hirst"