‘Frontera’, la pel·lícula que interpel·la el passat per entendre el present

Barcelona

Què hauríem fet nosaltres si, en un petit poble del Pirineu, ens haguessin demanat ajuda per fer creuar jueus que fugien del nazisme? Entre el 1943 i el 1945, més de 80.000 persones van travessar els Pirineus escapant de la persecució nazi. Aquest és el context històric que inspira Frontera, la nova pel·lícula de Judith Colell, estrenada aquest cap de setmana i que ja s’ha situat entre les deu més vistes als cinemes.

Colell, directora del film i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, celebra l’acollida del públic: “Entrar al top 10 és molt complicat, i més amb una pel·lícula que no ha sortit amb tantes còpies. Veure que el dissabte i el diumenge encara ha crescut ha estat una alegria enorme”. La directora explica que està recorrent sales de cinema amb col·loquis posteriors a les projeccions, una experiència que considera clau per connectar amb l’espectador.

Una història real convertida en ficció

Frontera explica la història d’una família aparentment resignada, marcada pel silenci i la por, que viu en un poble fronterer del Pallars durant el franquisme. El seu món es capgira quan han de decidir si ajuden jueus perseguits pels nazis o si miren cap a una altra banda.

Aquesta història feta guió parteix d’un fet real. Gerard Giménez, co-guionista del film juntament amb Miguel Ibáñez Monroy, explica que la història s’inspira en un antic duaner destinat a Catalunya que va ajudar a passar persones perseguides, una història que van conèixer a través del seu fill, que encara viu. “A partir d’aquí ens vam preguntar què devia passar dins d’aquella casa: què pensava la seva dona, què sentien els fills, com afectava això a l’entorn més proper”, explica Giménez.

El guionista subratlla que el repte no era idealitzar els personatges, sinó mostrar els conflictes interns: “Està molt bé pensar que tothom ajudava, però segur que hi havia tensions, por i contradiccions. I això és el que ens interessava explicar”. De fet, tant ell com Colell reconeixen que la pel·lícula busca incomodar l’espectador i fer-lo qüestionar-se què hauria fet en aquella situació.

Memòria històrica i actualitat política

La directora reivindica la necessitat de tornar a explicar aquestes històries en un moment en què l’extrema dreta torna a guanyar pes arreu d’Europa. “No fa ni cent anys que el continent estava dominat pel feixisme i el nazisme, i avui tornem a veure com aquestes idees reapareixen”, alerta Colell. Recorda, a més, dades recents que indiquen que un de cada quatre joves assegura que no li importaria viure en una dictadura: “És perquè no saben què és una dictadura. En una dictadura no hi ha llibertat, i això s’ha de tornar a explicar”. En aquest sentit, Giménez defensa que Frontera és també una eina de memòria col·lectiva: “Hem de parlar del nostre passat perquè explica exactament el present"

La pel·lícula compta amb un repartiment destacat, amb Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí i Jordi Sánchez, entre d’altres. Colell explica que tots els actors es van implicar profundament en el projecte i van aportar matisos als personatges. Especial menció mereix Bruna Cusí, que interpreta el seu paper en dialecte pallarès, un detall que reforça l’arrelament territorial del film.