Albiol es vanta del desallotjament de l'institut de Badalona i diu que acollia "okupes il·legals"

Badalona

L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), no ha trigat a treure pit del desnonament que ha començat aquest dimecres, passades les 7:30, a les instal·lacions abandonades d’un antic institut de la ciutat.

Pocs minuts després de l’inici del desallotjament de les 400 persones que es calcula que vivien al Badalona IX, el regidor badaloní ha presumit d’haver complert la seva promesa: "Tal com em vaig comprometre, comença la desocupació dels 400 okupes il·legals del B9 a Badalona".

García Albiol ha enarborat aquesta bandera en diverses ocasions en atribuir-se "el desallotjament més gran de la història d’Espanya".

Centenars de migrants subsaharians que dormien en aquest enclavament es queden a partir d’ara sense cap altre lloc on passar la nit, a les portes de l’hivern i la setmana prèvia a les festes.

El portaveu dels desnonats, Younouss Dramé, ha anat advertint aquests dies a la SER que aquest desemparament a finals de desembre és "inhumà" i creu que se’ls vol condemnar a "emmalaltir o morir".

Molts dels afectats ja havien arribat a aquest assentament com a conseqüència de desallotjaments anteriors d’altres naus industrials de la ciutat, o fins i tot d’incendis com el que es va cobrar la vida de cinc persones en un assentament del barri del Gorg l’any 2020. Dramé ha explicat que «molts dels afectats» ja hi vivien abans d’anar al Badalona IX.

Arguments de l'Ajuntament

Entre els arguments municipals per al desallotjament hi ha el de la seguretat dels veïns. En aquest institut abandonat es va detectar un brot de tuberculosi el passat mes de setembre, i també s’hi han produït alguns altercats violents, un dels quals va acabar amb un apunyalament mortal el passat agost.

Per aquest motiu, Albiol ha argumentat en diverses ocasions que el desallotjament portarà "per fi, tranquil·litat al barri". L’alcalde ha dit que vol "posar-hi una comissaria". El govern municipal ja té pressupostat mig milió d’euros per enderrocar l’antic institut.

Els residents del Badalona IX veuen aquest discurs com una criminalització, i defensen que molts d’ells fins i tot tenen contracte laboral i alguns tenen estudis universitaris, però la precarietat i les dificultats burocràtiques derivades de la Llei d’Estrangeria els impedeixen trobar un lloc digne on viure.

Ells mateixos són els primers a reconèixer el mal estat de l’assentament: "Som molts i ha requerit molt d’esforç. No està bé ni és el millor, però s’hi pot viure", ha afirmat Dramé.

Risc per a les persones

A l’informe tècnic remès als jutjats, es constata que l’edifici està "degradat" i que viure-hi suposa un risc per a les 400 persones que l’han convertit en la seva llar.

Tot i la vulnerabilitat de les persones que hi viuen, l’Ajuntament de Badalona no té previst oferir-los una alternativa habitacional. L’alcalde ha expressat la intenció d’oferir un allotjament temporal (una o dues nits) a 30 de les 166 persones que estan sota el radar dels serveis socials, una petita part de les 400 persones que vivien en aquest antic institut.

De fet, el col·lectiu d’advocats en defensa dels drets humans Irídia va denunciar l’Ajuntament per discriminació, en considerar que Badalona no ha facilitat als afectats una alternativa on dormir, i havia demanat la setmana passada al Tribunal Europeu dels Drets Humans que aturés el desnonament amb mesures cautelars.