Article 47: La crisi d'habitatge des del punt de vista immobiliari
Des del COAPI defensen que el gran repte és equilibrar oferta i demanda per reconduir 20 anys sense polítiques consistents d'habitatge

ARTICLE 47: La crisi d'habitatge des del punt de vista immobiliari
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La crisi d’habitatge que fa temps que ofega llogaters i compradors, però també s’ha convertit en un problema per als qui treballen des de l'altre costat, el de l’oferta, és a dir, immobiliaries i promotors. Guifré Homedes, vicepresident segon del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (COAPI) i director general d'Amat Immobiliaris ha assegurat que el problema és que hi ha una "disfunció enorme entre oferta i demanda" i que això genera una "tensió molt difícil de resoldre a curt termini". Homedes s'ha assegut a l'Article 47, juntament amb Jaime Palomera, investigador de l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona (IDRA), per analitzar la crisi de l'habitatge des de la perspectiva de les immobiliàries i veure quin paper tenen en les causes i també en les solucions d'aquesta problemàtica.
Per què hi ha crisi de l'habitatge?
El que ha fallat, ha apuntat Homedes, és sobretot la manca de "polítiques consistents d'habitatge en els últims 20 anys". Apunta que, des dels APIS ja s'havia avisat a l'administració el 2015 que hi havia un problema i que ara s'ha visualitzat molt més a causa d'una demanda que ha crescut "de manera inesperada" i concentrada en "un territori molt concret". Per la seva banda, Palomera ha puntualitzat que la manca d'oferta que anomena el Guifré és d'una "manca d'oferta assequible" que està passant arreu del món. Palomera ho ha atribuït a què fins del sector de l'habitatge, "cada vegada hi ha menys gent interessada a fer habitatge assequible. "El problema és pitjor", ha respost Homedes, "perquè la majoria de productors no volen fer habitatge en general".
El problema, ha assenyalat Homedes, és sobretot el preu del sòl: "És escàs i és el que marca perquè surtin els números". Ara, amb el pla de la Generalitat per cedir el sòl públic, Homedes considera que està "ben enfocat" però els resultats no es veuran fins d'aquí a cinc anys. Palomera, en canvi, creu que aquesta sessió puntual no és suficient i que hi hauria d'haver "un sistema d'associacions sense lucre, o amb lucre limitat, que treballin amb l'administració per fer habitatge accessible permanent". Per Palomera, a Catalunya s'han normalitzat "un negoci immobiliari amb rendibilitats massa elevades" i això genera que ara, l'habitatge protegit es destini a classes mitjanes, i no les persones vulnerables per qui en un principi estava destinat. Una realitat de la qual Homedes n'és conscient, "és molt pervers que dues persones amb feina i sous estables no puguin accedir a un habitatge", però opina que l'administració hi ha jugat un paper important construint habitatge protegit en terminis molt curts. Tot i que ara, opina Homedes, la situació es comença a reconduir, el problema principal és "el curt termini".
Pel vicepresident segon del COAPI, el problema de les últimes lleis d'habitatge és que no tenen un objectiu ni uns tempos clars: "Jo no estic en contra de la regulació, els preus es disparen i s'ha de gestionar, el problema és l'objectiu de la regulació i com s'acota en el temps". Per Homedes, les regulacions actuals poden ajudar sobretot “la gent que ja viu de lloguer”, però que “no funciona per a la gent que vol accedir-hi”, perquè són “dues casuístiques molt diferents”.
El paper de les immobiliàries
A Article 47 hi ha hagut molts llogaters que s'han queixat de males praxis de les immobiliàries. A això se suma diversos estudis d'IDRA on analitzen les experiències dels llogaters i el que s'observa és que "és més negativa quan hi ha intermediari", és a dir, immobiliària. Això, ha destacat Palomera, no vol dir que sigui un problema de totes les immobiliàries, sinó que és una tendència. En aquest sentit, Homedes ha destacat que un dels problemes principals del sector és l'intrusisme: "Hi ha immobiliàries que fan males pràctiques? Segur".
Males pràctiques com el lloguer d'habitacions, que per Homedes és "un fracàs social", o com els lloguers de temporada. En aquest cas, Homedes ha defensat que molt probablement hi ha frau, però que en el seu cas, i en el de moltes immobiliàries "no hi ha hagut trasbals de propietaris de llarga durada a temporada". Per ell, la feina en aquest cas està en l'administració, "que inspeccionin". El que sí que ha canviat és com es gestiona el lloguer de llarga durada. Homedes ha explicat que fa un parell d'anys que ja no publiquen els anuncis a portals immobiliaris, perquè se saturen de les demandes que hi ha, i que els llogaters s'escullen de la "llista d'espera" que tenen o del mateix llogater que marxa del pis que porta algú conegut.
Pel que fa a la queixa de molts llogaters, que senten que les immobiliàries només treballen pels propietaris i ells queden desemparats, Homedes ha admès que si bé el mercat "ha estat i continua sent asimètric", ells i la majoria d'administradors "intenten trobar un punt d'equilibri". I pels qui no compleixen la llei, com és per exemple cobrar honoraris als llogaters, des del COAPI estan completament a favor que se sancioni, ja que "és competència deslleial".




