El B9, hores abans del desallotjament: "Ens deixen al carrer a les portes de Nadal"

Barcelona

El desnonament de les 400 persones que es calcula que viuen a les instal·lacions abandonades de l’institut Badalona IX s’ha executat aquest dimecres. Centenars de migrants subsaharians que dormien en aquest indret es quedaran, a partir d’avui, sense cap altre lloc on passar la nit, a les portes de l’hivern i la setmana prèvia a les festes. El portaveu dels desnonats, Younouss Dramé, advertia aquests dies a la SER que aquest desemparament a finals de desembre és “inhumà” i creu que se’ls vol condemnar a “emmalaltir o morir”.

L’alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, ha presumit en diverses ocasions de ser el responsable del “desallotjament més gran de la història d’Espanya”. Molts dels afectats ja havien arribat a aquest assentament com a conseqüència de desallotjaments anteriors d’altres naus industrials de la ciutat, o fins i tot d’incendis com el que es va cobrar la vida de cinc persones en un assentament del barri del Gorg el 2020. Dramé explica que “molts dels afectats” vivien allà abans d’anar al Badalona IX.

Des de dins

Hores abans que deixés de ser la casa de 400 persones, El Balcó ha pogut visitar el B9. L'antic institut funciona com un micropoble. A les antigues aules hi ha les habitacions individuals de cada persona i també les zones comunes on fan assemblees cada diumenge i on tenen les seves pertinences: taules, cadires, roba estesa i moltes bicicletes i carros plens de ferralla. Molts d'ells es dediquen a la ferralla, però molts altres tenen papers, feina i salari i, tot i això, no es poden permetre un sostre.

En els moments que El Balcó ha visitat el B9, s'estan fent les maletes i portant les pertinences més importants "a llocs més segurs", a l'espera que arribi el desnonament. Un desnonament que ve, es queixen, sense solució: "Ens fan fora en ple hivern, a les portes de Nadal, no podem estar al carrer", es queixa Dramé, qui també recrimina a Albiol que els insulti cada vegada que parla d'ells: "Ens diu salvatges i gentuza". Al seu costat en Keitah també està indignat amb la situació: "Ell té cor per sentir alguna cosa? Som persones que treballem a Badalona, no robem ni fem mal a ningú, que ens deixin tranquils".

Des del Sindicat d'Habitatge de Badalona, el col·lectiu que està donant suport als habitants del B9, han assegurat que han intentat parlar amb l'ajuntament, qui han argumentat que es faran càrrec d'una trentena de persones. La Gisela Bermúdez, portaveu del sindicat, ha deixat clar, però, que aquestes promeses no són reals i que els desallotjaments de naus s'estan convertint "en una norma a la ciutat". Tant Dramé com en Keitah han admès que no saben què faran després del B9. Probablement, seguir sobrevivint com fins ara: "Seguirem obrint naus". El que tenen clar és que no marxaran de Badalona perquè ells són ciutadans de la ciutat, i és per això que demanen a Albiol que se'ls tracti com a tal: "No volem diners, només que ens ajudin, és l'alcalde de tots, que faci polítiques de veritat, insultar la gent no és fer política".

Un desallotjament en nom de la seguretat, segons el consistori

Entre els arguments municipals per al desallotjament hi ha el de la seguretat dels veïns. En aquest institut abandonat es va detectar un brot de tuberculosi el passat mes de setembre, i també s’hi han produït alguns altercats violents, un dels quals va acabar amb un apunyalament mortal el passat agost. Per aquest motiu, Albiol ha argumentat en diverses ocasions que el desallotjament “donarà per fi tranquil·litat al barri”. L’alcalde ha dit que vol “posar-hi una comissaria”. El govern municipal ja té pressupostat mig milió d’euros per enderrocar l’antic institut.

Els residents del Badalona IX veuen aquest discurs com una criminalització, i defensen que molts d’ells fins i tot tenen un contracte laboral, però la precarietat i les dificultats burocràtiques derivades de la Llei d’Estrangeria els impedeixen trobar un lloc digne on viure. Ells mateixos són els primers a reconèixer el mal estat de l’assentament: “Som molts i ha requerit molt d’esforç. No està bé ni és el millor, però s’hi pot viure”, esgrimia Dramé.

En l’informe tècnic remès als jutjats, es constata que l’edifici està “degradat” i que viure-hi suposa un risc per a les 400 persones que l’han convertit en casa seva.

Sense alternativa on dormir en ple hivern

Tot i la vulnerabilitat de les persones que hi viuen, l’Ajuntament de Badalona no té previst oferir-los una alternativa habitacional. L’alcalde ha expressat la intenció d’oferir un allotjament temporal (una o dues nits) a 30 de les 166 persones que estan sota el radar dels serveis socials, una petita part de les 400 que vivien en aquest antic institut.

Els portaveus dels residents han advertit en diverses ocasions que acabaran ocupant un altre espai, ja que no tenen cap habitatge on anar: “Demanem a l’alcalde una altra solució. No hem vingut aquí a ser ocupes, però la situació ens empeny a fer-ho”, explica Younouss Dramé.

El desnonament, als jutjats europeus

De fet, el col·lectiu d’advocats en defensa dels drets humans Irídia va denunciar l’Ajuntament per discriminació, en considerar que Badalona no ha facilitat als afectats una alternativa on dormir, i havia demanat la setmana passada al Tribunal Europeu de Drets Humans que aturés el desnonament amb mesures cautelars.