Els Mossos comencen el desallotjament de 400 migrants que viuen en un antic institut de Badalona

Badalona

Passades les 07.30 hores d’aquest dimecres ha començat el desnonament de les 400 persones que es calcula que viuen a les instal·lacions abandonades de l’institut Badalona IX. Centenars de migrants subsaharians que dormien en aquest enclavament es quedaran, a partir d’avui, sense cap altre lloc on passar la nit, a les portes de l’hivern i la setmana prèvia a les festes. El portaveu dels desnonats, Younouss Dramé, advertia aquests dies a la SER que aquest desemparament a finals de desembre és “inhumà” i creu que se’ls vol condemnar a “emmalaltir o morir”.

L’alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, ha presumit en diverses ocasions de ser el responsable del “desallotjament més gran de la història d’Espanya”. Molts dels afectats ja havien arribat a aquest assentament a conseqüència de desallotjaments anteriors d’altres naus industrials de la ciutat, o fins i tot d’incendis com el que es va cobrar la vida de 5 persones en un assentament del barri del Gorg l’any 2020. Dramé explica que “molts dels afectats” vivien allà abans d’anar al Badalona IX.

Un desallotjament en nom de la seguretat, segons el consistori

Entre els arguments municipals per al desallotjament hi ha el de la seguretat dels veïns. En aquest institut abandonat es va detectar un brot de tuberculosi el passat mes de setembre, i també s’hi han produït alguns altercats violents, un dels quals va acabar amb un apunyalament mortal el passat agost. Per aquest motiu, Albiol ha argumentat en diverses ocasions que el desallotjament “donarà per fi tranquil·litat al barri”. L’alcalde ha dit que vol “posar una comissaria” en aquest enclavament. El govern municipal ja té pressupostats mig milió d’euros per enderrocar l’antic institut.

Els residents del Badalona IX veuen aquest discurs com una criminalització i defensen que molts d’ells fins i tot tenen un contracte laboral, però la precarietat i les dificultats burocràtiques derivades de la Llei d’estrangeria els impedeixen trobar un lloc digne on viure. Ells mateixos són els primers a reconèixer el mal estat de l’assentament: “Som molts i ha requerit molt d’esforç. Ni està bé ni és el millor, però s’hi pot viure”, sostenia Dramé.

A l’informe tècnic remès als jutjats es constata que l’edifici està “degradat” i que viure-hi suposa un risc per a les 400 persones que l’han convertit en la seva llar.

Sense alternativa on dormir en ple hivern

Malgrat la vulnerabilitat de les persones que hi viuen, l’Ajuntament de Badalona no té previst oferir-los una alternativa habitacional. L’alcalde ha expressat la intenció d’oferir un allotjament temporal (una o dues nits) a 30 de les 166 persones que estan sota el radar dels serveis socials, una petita part de les 400 que vivien en aquest antic institut.

Els portaveus dels residents han advertit en diverses ocasions que acabaran ocupant un altre espai, ja que no tenen cap habitatge on anar: “Demanem a l’alcalde una altra solució. No hem vingut aquí a ser ocupes, però la situació ens empeny a fer-ho”, explica Younouss Dramé.

El desnonament, als jutjats europeus

De fet, el col·lectiu d’advocats en defensa dels drets humans Irídia va denunciar l’Ajuntament per discriminació, en considerar que Badalona no ha facilitat als afectats una alternativa on dormir, i la setmana passada va demanar al Tribunal Europeu dels Drets Humans que aturés el desnonament amb mesures cautelars.