La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

La bibliotecària de la Biblioteca Popular del 'Tot és comèdia' us porta un recull de llibres sobre la Mar Mediterrània:

Breviari mediterrani / Predrag Matvejevic (La breu). Traducció de Pau Sanchis

Dividida en tres parts, aquesta obra és (me la jugo i ho diré, va) el millor llibre que s'ha escrit sobre la Mediterrània, com si fos un espai únic, però que en realitat -com diu en David Guzmán a l'epíleg- "la mediterraneïtat viu en els detalls". Aquí hi trobareu, excel·lentment estructurat en paràgrafs breus i concisos, un festival de paisatges, colors, elements, olors, fars, ports, tradicions, cultures, llengües, paraules, persones, indrets, ciutats, aliments, plantes i flors, religions, coses que pertanyen al passat i coses que, de moment, encara les podem viure, veure i gaudir.

No m'atreviria a dir que és una història de la Mediterrània ni un manual d'ús per entendre'l, però sí que n'és una oda preciosa. Mentre el llegia, trobava coses que em feien pensar en molta gent a qui conec: amics propers o persones amb qui només ens coneixem a través de la pantalla, a tothom tenia ganes d'enviar-li fragments i dir "mira, això m'ha fet pensar en tu". I això m'ha demostrat el que planteja el llibre: que el Mediterrani no és una cosa homogènia, és tot un conjunt de coses petites que fan que aquest sigui el gran mar per excel·lència.

Quan surt el sol / Panait Istrati (Cal Carré). Traducció d’Anna Casassas

Quan surt el sol és la primera part d'una mena de "díptic mediterrani" que va fer l'autor i que esperem que Cal Carré no trigui molt a oferir-nos. Reprèn els personatges centrals de l'altra novel·la que l’editorial va publicar -en Mikhaïl i l'Adrià-, però girant el seu protagonisme: ara, el lector, l'acompanyarà en un viatge on s'acabarà retrobant amb en Mikhaïl.

El jove Adrià decideix deixar el seu poble fred i trist de Romania i embarcar-se en un viatge pel Mediterrani, és el primer cop que surt lluny de casa i això sumat a la seva joventut (que fa que tot allò que veu i l'envolta, fins i tot el més petit detall, li fascini i li cridi l'atenció) farà que tinguem una visió detalladíssima de tot allò que els ulls del protagonista veuen, deixant-nos un relat on els paisatges, les olors i la gent del Mediterrani són gairebé tan protagonistes com l'Adrià.

Quan pensem en aquests tipus d'històries de viatges, ens imaginem sempre un relat d'aventures trepidants. Em sap greu dir-vos, si busqueu això, que no ho trobareu entre les pàgines de les obres d'Istrati, hi trobareu una cosa millor: unes històries calmades i pausades, de personatges que baden, que es fixen en tot allò que els envolta, una autèntica delícia per assaborir a poc a poc, que és ideal per baixar les revolucions enmig d'aquesta dictadura de la rapidesa i la immediatesa que vivim.

I tampoc us penseu que les coses que s'hi expliquen són banals o insulses: gràcies tant a l'Adrià, com amb tots els personatges que es va trobant al llarg del seu camí, hi trobareu unes reflexions sobre la vida plenes de profunditat i bellesa.

El pont de la mar blava / Lluís Nicolau d’Olwer (Adesiara)

Possiblement, per molta gent, el nom de Lluís Nicolau d’Olwer és desconegut, però va ser un dels intel·lectuals i polítics més importants del segle XX. La seva biografia i el seu currículum és extens, tot i això, té poca obra literària, però que inclou un dels llibres més bells sobre la Mediterrània que s’hagin escrit.

Aprofitant que estava a l'exili (el primer dels dos que va haver de patir) va recórrer la Mediterrània, però per les ciutats per on els catalans van deixar la seva petjada, temps enrere. A tall de cròniques molt breus, Olwer ens descriu ciutats com Siracusa, Palerm, Malta o Tunísia, entre d'altres. S'hi fixa no només en els trets catalans d'elles, també en el seu dia a dia: les persones, els edificis, els negocis, les olors, les històries i els mites. Tot, bellament escrit, amb rigor, amb literatura, però de tal manera que qualsevol persona pugui evocar ràpidament tot allò que explica. En resum, una petita joia de la literatura, injustament poc coneguda.

La lluita pel domini de la Mediterrània: la gran expansió catalana del 1200 al 1500 / David Abulafia (Veles i vents). Traducció d’Oriol Ràfols

Si voleu conèixer la Mediterrània des d’un punt de vista més històric i polític, aquest és el vostre llibre. Centrat en el període més convuls i on els catalans van tenir un paper cabdal, l’historiador David Abulafia -un dels grans experts de la Mediterrània- narra amb detall i rigor les lluites i batalles que va haver-hi entre diferents dinasties i zones per tal de prendre el control de tota l’àrea mediterrània: tot un tractat sobre política, geografia i economia durant la baixa Edat Mitjana. I com bé diu la contracoberta del llibre “un autèntic joc de trons”.