Bufetada judicial al cas de la policia infiltrada a Girona

L’Audiència de Girona ha confirmat l’arxivament de la querella criminal presentada contra una agent de la Policia Nacional infiltrada en moviments socials i contra els seus superiors jeràrquics. En l'auto el tribunal desestima el recurs d’apel·lació interposat per l’activista Òscar Campos Bermejo i cinc entitats, entre les quals Òmnium Cultural i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

La querella s’havia presentat contra l’agent Maria Isern Torres, coneguda en l’àmbit dels moviments socials amb el nom fictici de Maria Perelló. Segons els querellants, l’agent hauria mantingut una relació sentimental falsa durant dos anys amb Campos amb l’objectiu d’obtenir informació i accedir a espais privats d’organitzacions socials i polítiques. Els fets, sostenien, podrien ser constitutius de delictes de tortura, lesions i revelació de secrets.

L’Audiència, però, fa seva la decisió prèvia del Jutjat d’Instrucció número 3 de Girona. El magistrat ponent, Walter Ballarín Martín, argumenta que la relació sentimental va ser “consentida durant la seva vigència” i que l’ocultació de la veritable identitat professional de l’agent no suposa una anul·lació de les facultats de coneixement ni pot qualificar-se com un tracte degradant o humiliant. Benet Salellas considera que la decisió del tribunal “dona un xec en blanc a la vulneració de drets fonamentals, no es pot entendre que hi ha consentiment quan tu no saps què consenteixes”.

L’auto també assenyala que el patiment de l’activista no es va produir durant la relació, sinó després, quan va conèixer la identitat real de l’agent a través d’una investigació periodística. Pel que fa a l’accés a dades i informació privada —com missatges de WhatsApp o Telegram, o la intranet d’Òmnium Cultural—, el tribunal conclou que l’agent disposava de legitimitat i autorització per accedir-hi pel fet de ser parella del querellant i que no hi ha indicis d’apoderament forçós de documents, ja que la informació era compartida voluntàriament. L’Audiència destaca, a més, que l’agent va arribar a integrar-se plenament en els col·lectius, fins al punt de ser una de les fundadores del Sindicat d’Habitatge de Girona i Salt.

La resolució reconeix l’existència d’un buit legal pel que fa a la figura de l’anomenat “agent d’intel·ligència”, no prevista explícitament en l’ordenament jurídic espanyol a diferència de l’agent encobert. Tot i això, el tribunal conclou que aquest fet no converteix l’actuació policial en delictiva per si mateixa, sinó que, en tot cas, podria afectar la validesa de la informació obtinguda.

Des de l’acusació, l’advocat Benet Salellas ha criticat durament la decisió del tribunal i ha advertit que la resolució “dona un xec en blanc a la vulneració de drets fonamentals”. Salellas qüestiona que es pugui parlar de consentiment vàlid quan hi ha un engany sobre la identitat de la persona investigada i denuncia la manca de control judicial sobre aquest tipus d’operacions policials.

Amb aquest arxivament, s’esgota la via judicial ordinària a l’Estat espanyol per a aquest cas, que se suma a altres procediments similars arxivats a Barcelona i València. Els querellants han anunciat que recorreran la decisió davant el Tribunal Constitucional i, si cal, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.