Travessar el dol: "Quan estàs trist i és Nadal, estàs més trist"
Usuàries i col·laboradores de l’associació AVES expliquen com aquestes festes intensifiquen l’absència i per què demanar ajuda pot ser clau per sostenir el dolor
Travessar el dol: "Quan estàs trist i és Nadal, estàs més trist"
Barcelona
El Nadal pot ser un veritable malson per a qui travessa un dol. Un territori llarg, ple de torrons i també compromisos, que sovint només fa més evident el que es coneix com "la pena de la cadira buida". Al Balcó hem parlat de com aquestes dates intensifiquen el pes dels silencis que s’instal·len a taula, però sobretot de la importància de demanar ajuda quan el dolor es fa difícil de sostenir en solitari.
L’Uma, és usuària d’AVES, l’Associació de Voluntaris en Acompanyament en el Dol, una entitat que fa més de 30 anys que acompanya persones que han perdut algú estimat. Ella explica que el seu primer Nadal després de la mort del seu germà va ser dur, però que “un s’adapta a la presència… i un s’adapta a l’absència també”. En el seu cas, el que més la va empènyer a buscar suport va ser la falta d’exemples propers: “no conec ningú a qui se li hagi mort un germà, i necessitava veure altres persones en la mateixa situació”. I desmunta un tòpic: “la gent es pensa que aquests grups són llocs on només es parla de dolor, i és justament el contrari… ens en anem rient, fem bromes, ens abracem”.
La psicòloga Sofia, col·laboradora d’AVES, recorda que “el Nadal intensifica les emocions”: “quan un està content i és Nadal, està més content; però quan un està trist i és Nadal, està més trist”. I proposa buscar un punt d’equilibri: ni fer veure que no passa res ni reproduir-ho tot igual. “Fer-ho diferent, canviar algunes coses”, com per exemple canviar de casa, de lloc a taula, el menú, o incorporar un petit ritual com podria ser encendre una espelma, fer un brindis. Es tracta d'expressar que aquella persona “no hi és físicament, però que tothom la té present”.
Des d’AVES, la coordinadora Mot Monturiol defineix què passa als grups d’ajuda mútua: “connectar amb la persona des del cor” i “sostenir el dolor i totes les emocions” en un espai de “no judici”. I ho resumeix amb una frase que ressona: “el dolor és directament proporcional a l’amor”. Per a molta gent, aquestes festes són difícils; però també poden ser el moment de començar a demanar ajuda i no travessar-ho en solitud.