Mònica Martínez Bravo, sobre els migrants de Badalona: "Hi ha 120 persones vulnerables de les 180 desallotjades que ja han estat derivades a un recurs temporal"

Barcelona

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha explicat aquest matí que de les 180 persones desallotjades de l'institut B9 i que van ser identificades com a vulnerables, n'hi ha 120 que ja han estat derivades, i a totes i se'ls ha ofert un recurs d'emergència. La consellera creu que ha estat gràcies "a un esforç col·lectiu de les entitats amb la Generalitat, que ha arribat tard per la inacció de l'Ajuntament", assenyalant directament la manca de recursos oferts per l'alcalde de la ciutat. "Com és possible que la quarta ciutat més gran del país no tingui recursos per fer front a una situació com aquesta?", s'ha preguntat la responsable de Drets Socials.

Tots els reallotjats tindran garantit un sostre "entre 1 i 2 mesos" segons ha explicat la consellera, que ha ressaltat que part de les derivacions s'han fet a Badalona, però que, per falta de recursos, ha calgut enviar persones lluny d'aquesta ciutat, on la majoria estan arrelats des de fa anys. També ha dit que no es repetirà un dispositiu com el de dimarts al vespre, només "accions concretes", i ha instat a qui ho necessiti a anar a serveis socials.

"Això es fa amb treball de carrer dels serveis socials"

"Som conscients que hi ha hagut moments de molta tensió i que els veïns tenen dificultats per arribar a final de mes, i hi ha un determinat relat que enfoca les queixes cap als més vulnerables que han arribat als últims", ha dit la consellera, que assenyalant a l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha lamentat que "alguns han volgut reconduir les crítiques cap a altres llocs". Martínez Bravo ha fet una crida a la calma i ha demanat també "un mínim de resposta humana", tot i que és conscient que cal "un reforç de l'estat del benestar".

La responsable de Drets Socials lamenta que ha faltat, sobretot, feina de seguiment de professionals de serveis socials de Badalona, que consisteix a fer que els educadors socials de carrer tinguin controlades les persones vulnerables que viuen a la ciutat, tant a infrahabitatges com a la intempèrie, controlant què fan, si treballen o no, quina és la seva situació i si tenen càrregues familiars. També ha defensat que la ciutat té "grans professionals" en aquest àmbit.

La consellera considera que aquesta solució d'emergència és "un primer pas per reduir danys" però que el que cal és fer feina de serveis socials. "El que cal és abordar el problema amb mirada estructural, estem fent un pla de xoc pel sensellarisme per fer front a aquesta realitat", reblava la consellera, que també ha dit que "Badalona ha de marcar un abans i un després" i que cal que totes les administracions facin la seva part i "compleixin les seves obligacions i les seves competències".