La llibreria Sant Jordi reobre al carrer Ferran amb un nou projecte per resistir la gentrificació

Barcelona

El carrer Ferran, al cor del Barri Gòtic, és avui un aparador de botigues per a turistes. Enmig d’aquest paisatge cada cop més homogeni, la llibreria Sant Jordi lluita per seguir sent una excepció. Fa just un any, El Balcó explicava com s’hi feien cues per comprar els que havien de ser els últims llibres del local, després que la propietària, Cristina Riera, anunciés que no podien assumir el nou lloguer, valorat en 8.000 euros.

Avui, la persiana torna a estar aixecada. El relleu l’ha assumit Rafa Serra, que ja havia impulsat la recuperació de l’Espai Quera, al carrer Petritxol: “Era una responsabilitat moral”, explica. “Passar per davant i veure el local tancat no era una opció.” I afegeix que el procés va tenir fins i tot una anècdota gairebé cinematogràfica: el dia de la signatura i el pagament, “se’n va la llum” i no poden fer la transferència; acaben en una llibreria del costat i s’hi troben Quim Monzó, veí del barri, que “ens va firmar com a testimoni” el traspàs. “La veritat sí, va ser aquest senyal”, admet Serra.

La reobertura no ha estat fàcil. El local està protegit patrimonialment i combina dues activitats: llibreria i espai de degustació, la qual cosa ha complicat permisos i obres. Tot i això, la Sant Jordi manté l’essència de sempre: prestatgeries plenes de llibres, detalls d’època i una selecció cuidada. La novetat és un petit espai per prendre alguna cosa i una aposta clara per la cultura viva, basada en presentacions, clubs de lectura i col·loquis.

“La clau és que sigui sostenible sense diners públics”, defensa Serra. Per això el projecte es fonamenta en tres potes: llibres, restauració i activitats culturals.

El dol, la continuïtat i la gent del barri

La reobertura també té una càrrega emocional per a qui hi havia treballat. La Carlota, que havia estat amb el Josep a l’antiga Sant Jordi, explica que el procés ha estat intens: “Quan va morir va ser un cop molt dur, però el fet que això segueixi aquí… és molt maco”.

Els veïns han respost. La llibreria s’ha tornat a omplir de gent del barri, molts dels quals ja hi venien abans del tancament anunciat. I per a qui hi va treballar durant anys, com la Carlota, el retorn és també emocional: “És trist, però estic feliç que això continuï.”

La Sant Jordi no és exactament la mateixa. Però continua sent el que sempre ha estat, una llibreria viva que resisteix.