D'on ve que els catalans som uns garrepes?

Barcelona

D'on ve que els catalans som uns garrepes? Difícil saber-ho amb certesa. Tradicionalment s’ha apuntat com a origen a Dante Aligieri i la “Divina Comèdia”. Vers del Paradís que diu: “l’avara povertà di Catalgona”: “l’avara pobresa de Catalunya”. Faria referència a la gasiveria dels catalans. Hi ha debats sobre el significat. Sobretot condicionat per la traducció. La traducció històrica de Josep Maria de Sagarra reforçaria aquesta idea.

En canvi traducció més recent de Joan Francesc Mira, apunta a una raó més de l’època: nobes catalans que eren a Nàpols i Sicília i que tenien mala fama per rapinyar tot el que podien.

Totes les comunitats tenen clixès, normalment aquelles amb qui es rivalitza. A Espanya, la idea dels catalans rates ve del segle XVIII: comercien amb Castella, on a més hi ha certa animadversió després de la guerra de Successió. Eren bons comerciants, miraven la pela. De fet és un tret despectiu que també apareix en altres col·lectius com els escocesos.

Per exemple, el nom original del Tio Gilito: Scrooge McDuck, nascut a Glasgow i vesteix a l’estil escocès. O dels jueus: deshumanització de l’altre.

Precisament per això es fa servir la paraula rata?

Sí. És un animal amb mala fama des de temps immemorials. Menja collites, entra als graners. I sobretot a partir de l’edat mitjana se l’associa amb la pesta: transmissora de malalties. Un animal que s’ha fet servir històricament per assenyalar i menystenir l’enemic, un animal que mereix ser eliminat