Malcolm Otero Barral: "Jo també soc editor, però mai he volgut utilitzar el meu cognom"

barcelona

L’editor, professor literari i col·laborador radiofònic Malcolm Otero ha estat el convidat del Llapis de Memòria. Otero ha repassat la seva trajectòria personal i professional, marcada per la lectura, l’edició, la ràdio i una manera molt particular d’entendre la cultura i la vida.

Net de Carlos Barral, una de les figures clau de l’edició del segle XX, Otero explica que va créixer envoltat de llibres i escriptors. “A casa meva hi havia una biblioteca privilegiada. He viscut i crescut entre llibres”, recorda. Tot i això, defuig qualsevol idealització del llegat familiar: admet que el seu avi no va ser un pare modèlic, però sí un avi molt present i didàctic, que li va transmetre l’amor i gairebé la dependència per la lectura. “Soc un lector professional. La lectura és el que em dona felicitat completa”, afirma.

Aquest vincle íntim amb els llibres és el que el va portar naturalment al món editorial. Otero defensa una visió humil de l’ofici, tot i no estalviar una crítica irònica al sector: “L’edició és gestionar el talent dels altres. Quan els editors ens vam començar a creure protagonistes, vam començar a dir ximpleries”. Per a ell, el fracàs més gran d’un editor no és vendre poc, sinó “que no passi res”, que un llibre no generi debat ni emoció.

A la conversa també apareix el seu caràcter caòtic, que ell mateix defineix com una combinació d’hiperactivitat i rutines estrictes. “Soc desendreçat, però tinc rituals. Soc ordenat i desordenat alhora”, explica. La lectura, diu, és el seu refugi, l’espai on aconsegueix una concentració absoluta. Una calma que contrasta amb una vida social intensa, especialment durant els anys viscuts a Madrid, on va residir prop de dues dècades abans de tornar a Barcelona.

El Llapis de Memòria també es converteix en un espai per al record dels amics i les pèrdues. Otero dedica una part especialment emotiva del programa a Félix Romeo, escriptor i amic íntim, mort prematurament. “Era una màquina de llegir, una persona que feia millors els altres”, recorda. Una cançó del grup Amaral serveix per homenatjar-lo i evidenciar com la música esdevé pont entre la memòria personal i la col·lectiva.

Les cançons escollides per Otero tracen un recorregut vital: des dels Dire Straits i la seva adolescència fins a temes lligats a la seva dona i als anys de joventut a París. “Són cançons que abans em feien plorar per emoció i ara per nostàlgia”, confessa. També hi apareixen records d’infantesa a Calafell, el mar com a territori emocional i la presència constant del seu avi, encara avui molt viva.

Amb humor, lucidesa i una gran capacitat narrativa, Malcolm Otero construeix al Llapis de Memòria un retrat sincer d’algú que ha fet de la lectura, l’edició i la conversa una manera d’estar al món. Una vida explicada a través de llibres, cançons i records que, com ell mateix defensa, només tenen sentit quan es comparteixen.

Les cançons de Malcolm Otero:

• Seven Nation Army - Ben L'Oncle Soul
• Serenade 07 - Dover
• Moriría por vos - Amaral
• Juan Charrasqueado - Jorge Negrete
• Money for Nothing - Dire Straits