Míriam Tirado: "Tenir fills és molt xulo! Podem gaudir-ho una mica, si us plau?"

Barcelona

Míriam Tirado va publicar El fil invisible l'any 2020, un conte sobre els vincles que ens uneixen i que, després de picar moltes portes, va convertir-se en musical. Daniel Anglès, Alicia Serrat i Víctor Arbelo van estrenar-lo amb entrades exhaurides fa dos anys, s'ha adaptat fa res a Madrid i torna al Teatre Goya de Barcelona.

La Laia

"La meva filla estava a punt de començar l'escola, i estava molt preocupada per si m'enyoraria. Em va preguntar per què servia el melic, i vaig començar amb la història: un fil que ens connectava encara que no estiguéssim juntes", explica l'autora sobre un conte que es va materialitzar uns anys més tard. "Ens va ajudar moltíssim a l'adaptació a I3, i quan l'editorial em va demanar un llibre sobre el vincle entre pares i fills, un tema abstracte i difícil de parlar, vaig veure que ja el tenia. Era el que havíem fet amb la Laia tots aquells anys!".

El sentit

Segons Tirado, el conte ha ajudat moltíssims nens i nenes a entendre les relacions. "Explica que, al final, estem connectats més enllà de l'espai i el temps. Per tant, també amb les persones que han mort. Això no és tan abstracte ni estrany. La gent que hem viscut pèrdues importants, sabem que hi estem connectats d'alguna manera, i que a vegades ens arriben senyals, fins i tot. Aquesta idea ha ajudat molt a transitar dols tant a infants com a adults". Tant El fil invisible com Em dic Goa surten d'experiències més o menys seves, i amb un objectiu concret. "Em dedico a acompanyar les famílies i a fer que estiguin millor amb els seus fills. Que el que escric pugui ajudar la gent. Si no té sentit, ja no m'agrada escriure".

Madrid

Portar el musical a Madrid era una de les idees que l'escriptora tenia des del principi. "La versió castellana s'havia venut moltíssim, hi havia molts fans del conte fora de Catalunya. Ha sigut una feina a contrarellotge: duplicar companyia, duplicar escenografia. Però ha acabat sortint". Van estrenar al novembre i seran al Teatro Alcázar fins el març. "Allà són molt efusius, aplaudeixen moments que aquí no aplaudeixen. Riuen molt, es posen drets... potser els catalans som una mica més continguts".

Fills

Per acabar-ho de rematar, Tirado ha estrenat un monòleg que repassa totes les etapes de la criança. "Tenia ganes de fer una cosa més estripada per riure'ns una mica de tot, i poder viure la maternitat amb una mica més de lleugeresa; ara sembla que tot sigui tan intens i profund, que ens esgotem". Fills, no deu ser tan difícil és un espectacle que acaba sent gairebé terapèutic. "He intentat que sigui una hora i mitja de veure que a vegades ens afoguem en un got d'aigua, o entrem en el drama i ho volem fer molt i molt bé. Ens arriba informació de tot arreu, et compares i veus que no ets capaç, comences a pensar que ets el pitjor pare o mare del món. Parem un segon. Reivindico el goig i el gaudi de la maternitat, és una cosa molt xula tenir fills! Podem gaudir-la una mica, si us plau?".