Miguel Ángel Hurtado, víctima de pederàstia a l'Església: "És important que qui traumatitzi, pagui"

Barcelona

Defensor del Poble i el Ministeri de justícia signaran en un mes un conveni amb l'Església catòlica perquè aquesta assumeixi la responsabilitat de les indemnitzacions econòmiques i altres tipus de reparacions sobre els milers de víctimes de pederàstia que durant anys han estat silenciades i minimitzades. Les persones afectades tindran un termini d'un any, prorrogable a un altre any, per presentar la sol·licitud de reparació.

Aquesta és una mesura necessària i benvinguda, però que arriba tard a ulls de tard dels afectats, com per exemple Miguel Ángel Hurtado, qui va ser víctima d'abús sexual per part d'un sacerdot del seu grup juvenil catòlic quan tenia 16 anys. En una entrevista a l'Aquí Catalunya, es mostra escèptic sobre alguns dels seus punts clau. Un d'ells, el fet que el conveni deixa oberts dubtes sobre la seva qualitat com la manca de barems específics per a calcular la quantia de diners d'indemnització que s'atorgaran, que es decidirà segons cada cas estudiat de forma individual.

En cas d'Hurtado, que té el seu procés en mans de la justícia, l'Abadia de Montserrat "va encobrir l'agressor". Ara, després d'anys de la prescripció del delicte, Hurtado és un dels grans beneficiaris d'aquest pacte. Per ell, aquesta mesura és positiva perquè deixa la gestió dels casos en mans de l'Estat, però que carrega la responsabilitat de les indemnitzacions directament sobre l'Església. Tot i això, mostra prudència i critica durament la duració del termini de presentació de les sol·licituds de reparació d'un any i un altre de pròrroga, definint-lo com "excessivament curt". Per a Hurtado, el procés d'assimilació de l'agressió és massa dur com per donar només fins a dos anys a les víctimes per a denunciar, "moltes podrien quedar fora", i proposa un model com el del sistema extrajudicial de reparacions d'abusos sexuals d'Austràlia, amb una durada de 10 anys.

Sobre el debat al voltant de si una indemnització econòmica repara el dolor d'una agressió sexual, Hurtado aclareix que lidiar amb el trauma té un cost econòmic en teràpia molt gran per a les víctimes que és necessari que l'agressor compensi. A més, afirma que "qui traumatitzi pagui és important perquè les institucions s'ho pensaran dues vegades abans d'encobrir una agressió".

El que sí que genera certa insatisfacció a Hurtado és la manca d'un barem clar per assignar aquestes indemnitzacions, existint una por que siguin "molt baixos i no indemnitzin res". Com a solució torna a citar models estrangers com el d'Irlanda, on s'atorguen compensacions màximes de 300.000 euros.

Tot i les reparacions econòmiques, el més difícil per a les víctimes és perdonar les agressions. "Si a mi ningú em demana un perdó sincer, jo mai podré perdonar", comenta l'afectat, qui afirma que si bé l'Abadia de Montserrat va reconèixer parcialment l'agressió, es nega a indemnitzar-lo per haver prescrit el delicte i mai ha assumit els anys d'encobriment al seu agressor.