Com funciona el sistema de finançament autonòmic?

Barcelona

El Govern espanyol ha proposat un nou model de finançament de les comunitats autònomes, assegurant per a Catalunya 4.700 milions d'euros més el 2027. El finançament autonòmic és un tema de debat sobretot a grans comunitats com Catalunya o Madrid. Amb aquesta nova proposta sorgeixen dubtes sobre com funciona el sistema actual, quins canvis presenta el nou model i si es solucionaran problemes com la manca de transparència o com seran els percentatges de pagament i de retorn per comunitats.

Segons el que explica el periodista econòmic Àlex Font, del total dels impostos que paguen els catalans, el 90% els recapta Hisenda, majoritàriament provinents de l'IRPF, l'IVA i l'Impost sobre societats; mentre que el 10% restant el recapta directament la Generalitat des de taxes com l'impost de successions. Aquest 90% és dirigit a una bossa comuna juntament amb la recaptació de la resta de comunitats i després, segons una sèrie de criteris, es retorna a cadascuna una certa quantitat. La dada que Font aporta és que, aproximadament del total dels impostos pagats pels catalans, solament la meitat es retornen a Catalunya i, tenint en compte que un 10% són taxes que recull la pròpia Generalitat, un 40% prové del sistema de finançament de la Hisenda espanyola.

Per l'expert, el gran problema d'aquest model té a veure amb la manca d'informació que hi ha sobre aquest procés, afirmant que "es paga molt i no se sap que es fa amb aquests diners. Aquesta manca de transparència és el defecte històric del sistema de fiançament autonòmic a Espanya". Tot i no tenir clar on va aquest 50% restant, Font planteja possibles destins per aquests fons com defensa, la casa reial o la solidaritat interterritorial.

Sobre aquesta solidaritat, el periodista econòmic comenta que actualment Catalunya, Madrid i les illes Balears son les úniques comunitats que aporten en solidaritat al sistema de finançament. A més, afegeix que "és increïble que sent una de les comunitats més solidàries, sempre es titlli a Catalunya d'insolidària".

Amb el dubte de si aquest nou acord solucionarà aquests problemes històrics, Font convida a ser escèptics. Per una banda, celebra canvis com que les comunitats autònomes que baixin els seus impostos rebran una quantitat menor de fons per part d'Hisenda, però per l'altra fa especial èmfasi en què la considera una mesura poc ambiciosa, més pròpia de l'any 2014 que del 2026.

L'escepticisme de Font també es pot veure en els 4.700 milions d'euros que, en teoria, rebria de més Catalunya pel 2027, afirmant que "és una xifra que no diu res". L'expert menciona que l'any 2009, quan es va signar el model actual, es va afirmar que aportaria 3.800 milions d'euros a Catalunya i que tres anys després, amb la crisi del 2008, solament varen arribar 300 milions.

Font considera la nova proposta un maquillatge, no un canvi de model real i veu viable la possibilitat que les comunitats autònomes decideixin no acceptar el model, com ja ha afirmat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. De fet, ja existeixen antecedents, com l'època de José María Aznar, quan Extremadura, Castella-la Manxa o Andalusia es varen negar a seguir el nou model i varen continuar amb l'antic. D'aquesta manera, comunitats com Catalunya tenen la possibilitat de negar-se a seguir aquest nou sistema de finançament.