"Gil Manzano i Del Cerro. Saps que hi haurà merder. I efectivament, n’hi ha"

Barcelona

El FC Barcelona ha caigut al Reale Arena contra la Reial Societat (2-1) en partit de Lliga. I ho ha fet en un partit amb polèmica arbitral. El conjunt blaugrana ha dominat el partit i ha tingut ocasions clares, però la pilota no ha entrat. Al 'Què t'hi Jugues!' Lluís Flaquer ha posat les notes a aquesta derrota del Barça a la Lliga.

Excel·lent: els primers 70 minuts del Barça

"Va ser un Barça reconeixible. Amb una alta pressió per recuperar. Bones transicions. Circulació ràpida. Pedri dirigia. Fermín i Olmo ens feien no pensar en Raphinha. Lamine tornava a ser Lamine. Les ocasions arribaven una rere l’altra. Només els pals, Remiro i el VAR ens impedien celebrar gols. La Real en va tenir una i cap a dins. En això, el Barça de Flick també va ser reconeixible. Més enllà de la punteria, res a retreure. El Barça dels primers 70 minuts va ser el Barça que tots volíem veure. Era partit d’1 a 5. I anaves 1-0. Aquesta va ser l’anomalia".

Notable: la tírria que genera Gil Manzano

"Dissabte surt la designació. Xiula Gil Manzano. Al VAR, Del Cerro. Ja saps que hi haurà merder. I efectivament, n’hi ha. Al minut 10, els jugadors del Barça ja estaven desesperats. No és el què, és el com. Com va denunciar Frenkie, Gil Manzano és dels que imposa des de la fatxenderia. El seu rictus és d’àrbitre que no admet el diàleg, a no ser que siguis Xabi Alonso dient que el fas pensar malament, que aleshores sí abaixa el caparronet. Amb el xiulet desespera perquè no té cap criteri. Les accions clares no les veu. El seu llenguatge corporal no ajuda. Què dir de Del Cerro, l’home que va dibuixar un número 72 de peu l’any passat a Lewandowski i que ahir va gaudir de valent tirant les línies. Aniria bé no trobar-se gaire amb Gil Manzano. Les seves estadístiques amb el Barça evidencien anomalies difícils de comprendre. Normal que Flick, ja fa setmanes, li dediqués aquella botifarra".

Progressa adequadament: el camí cap al títol

"No arriba a la derrota davant l’Atlètico que va tancar el 2024 i que va generar en Flick la convicció que les coses anirien molt bé. Però s’hi acosta. Com a culers, sempre prioritzem el com. Doncs el que vam veure ahir ens ha de deixar tranquils. El Madrid a un punt, sí, però segueix a anys llum si parlem de futbol. De 10 partits jugant com ahir, en guanyaràs 9. Si actues així, pocs rivals a la Lliga et tossiran. El partit d’ahir va ser un pas enrere a la classificació, però endavant en les sensacions. Digueu-me boig, però surto d’Anoeta més convençut que mai d’estar en el camí idoni per tornar a guanyar la Lliga".

Suspès: concedir el segon gol

"De nou una desconnexió. De nou concedint al rival quan ho tens a la mà. El capítol de sempre. Massa facilitats. De nou el gran però a un molt bon Barça. No pots ser tan tou. Després d’empatar, amb el que va costar, dones per feta la feina. Puntada llarga de Remiro, de Remiro! Koundé i Cubarsí fràgils, deixes rematar un cop i, per si no fos prou, permets la segona rematada que acaba en gol. Ja ho hem vist massa cops. I no corregim. A la Lliga tens marge perquè no és definitiu. Però aviat arribaran les eliminatòries. I ja vas comprovar, i encara et dol, que desconnectar després de marcar envia a pastar fins i tot el millor dels somnis".