La Supercopa d'Espanya no ha ajudat l'Aràbia Saudita a millorar els drets humans

Barcelona

Luis Rubiales, expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol, va assegurar l'any 2019 que la Supercopa ajudaria a l'obertura de l'Aràbia Saudita i a la millora dels drets humans a la regió. "Hem parlat de les diferències entre dones i homes. Això està inclòs en l'acord. Hi ha dos opcions: bloquejar un país o introduir elements com el futbol perquè la societat es vagi transformant i evolucionant", va explicar en una entrevista a El Larguero.

El 2020 es va celebrar la primera Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita. Ara fa una setmana, s'hi va disputar la sisena. Aleshores, les dones tenien menys drets que els homes i depenien legalment d'ells, se seguia aplicant la pena de mort per delictes com l'activisme polític i social, la llibertat sexual estava perseguida i penada i no existien mitjans de comunicació lliures i independents. I ara? Què ha canviat?

Pràcticament no ha canviat res. Així ho assegura Carlos de las Heras, portaveu d'Amnistia Internacional: "Per a l'únic que ha servit la Supercopa a l'Aràbia Saudita és per a unes petites millores. Però si anem a dades clares, el 2020 van ser executades 65 pesones. Al 2025, la xifra va superar les 350 persones. La Supercopa ha contribuït poc o res a que els drets humans siguin més respectats".

En la mateixa línia es pronuncia Jordi Llaonart, excorresponsal al Pròxim Orient de diversos mitjans de comunicació i autor del llibre 'Viatge al cor de l'islam'. "Pels Governs del Golf Pèrsic, el tema de la imatge i quedar bé amb Occident saben passa pels drets humans. Fan accions d'aparador, però venen d'un punt de partida molt retrògrad, molt tradicional i molt controlat pel poder polític. Hi ha avenços, però moderats".

Les dones segueixen sotmeses als homes

Tot i que la presència de les dones ha augmentat en els llocs públics i se les permet conduir -abans estava prohibit-, a l'Aràbia Saudita segueixen sota la tutela masculina. "S'encarreguen que hi hagi presència de dones en llocs de rellevància, però això només beneficia una part de l'elit. La gent que no forma part de l'elit continua amb les mateixes relacions familiars i socials tòxiques i tenen un paper molt clar en segons quins àmbits", explica Llaonart.

"A dia d'avui, la realitat és que les dones segueixen sent ciutadanes de segona. Segueixen sota la tutela masculina i estan discriminades en situacions bàsiques com el matrimoni, el divorci o la custòdia dels fills. La realitat és que ni la llei ni les reformes respecten la capacitat de les dones a decidir sobre la seva vida".

Ni activisme ni homosexualitat ni premsa

L'activisme polític i social segueix estant prohibit, a l'Aràbia Saudita. "Els activistes pels drets humans o els manifestants que han sortit a protestar pacíficament han estat detinguts i després condemnats a mort", explica Carlos de las Heras.

I el mateix succeeix amb els drets LGTBI. La homosexualitat està prohibida i condemnada. "Aràbia Saudita és un dels onze països del mon on la homosexualitat pot arribar a castigar-se amb la pena de mort", diu De las Heras. Jordi Llaonart mira més enllà i assenyala l'extremisme religiós: "La homosexualitat està molt mal vista. Hi ha un silenci sepulcral sobre això. Així com amb el tema de la dona hi ha hagut gent que s'ha atrevit a expressar en públic la seva incomoditat, aquest tema és tabú".

Tampoc hi ha premsa lliure, a l'Aràbia Saudita. A dia d'avui segueix sense existir cap mitjà de comunicació independent dins el país. "La totalitat de la premsa independent que hi ha sobre Aràbia Saudita està duta a terme per periodistes que treballen fora del país", diu el portaveu d'Amnistia Internacional.