Nani Roma: "L'accident del meu fill m'ha fet competir més tranquil al Dakar, a casa ja no ens queixem"

Barcelona

Als 53 anys, Nani Roma continua sent un dels grans noms del Dakar. Les xifres parlen per si soles: 29 participacions en el ral·li més dur del món, victòria en motos el 2004, victòria en cotxes el 2014 i tres segons llocs, l’últim d’ells al Dakar d'aquest any 2026, on ha tornat a pujar al podi en la categoria de cotxes amb Àlex Haro com a copilot.

Patri Guijarro, de lesionada a MVP de la Supercopa: "Ho ha aconseguit amb paciència, humilitat i disciplina"

Una trajectòria marcada per la constància. Roma no ha arribat fins aquí per inèrcia. “Els mesos abans del ral·li i de la cursa faig doble sessió: entreno matins i tardes”, explica. Roma explica que la preparació física i prèvia pel Dakar és exigent “És una cursa molt intensa, i quan la prepares per guanyar encara ho és més”.

La preparació, però, a diferència de fa vint anys ja no és només física. “Avui en dia l’esport del motor no s’entén sense patrocinis, i el meu dia a dia va molt més enllà de la preparació física, declaracions de premsa, actes, etc”, reconeix Roma.

Nandu Jubany: "L’any que ve, amb el mateix cotxe, no aniria al Dakar"

A l’edició 2026, Roma va quedar-se a les portes del triomf. “Vaig perdre molts minuts a la primera etapa, i això és el que em va fer quedar segon”, admet. El vencedor, Nasser Al-Attiyah, va estar un punt per sobre. “El Nasser va ser més hàbil, però donem per molt bo el segon lloc. Darrere meu han quedat pilots molt ràpids i estic satisfet”. El Dakar també és solidaritat. “Remolcar el cotxe d’un altre és una cosa comuna. A la penúltima etapa, la Laia Sanz ens va ajudar”, recorda, valorant l’esperit d’ajuda molt present en una cursa extrema.

Extrema també és la velocitat. “Hem arribat a 170 km/h, i aquest any algunes etapes les hem fet a 100-110 km/h de mitjana”. Tot plegat exigeix una concentració absoluta. “Has de llegir molt bé el desert, però la sensació de córrer a tants quilòmetres per hora és molt bonica”.

Eleccions el 15 de març: quin és el calendari, qui dimitirà amb Laporta i què hi diuen els precandidats?

Més enllà del Dakar, la vida li ha posat proves molt dures. “He passat dues situacions molt complicades: el càncer que vaig tenir i l’accident del meu fill, que amb 15 anys es va quedar en cadira de rodes”. Roma parla amb una profunditat colpidora. “El meu fill està bé, ha entès que havia de lluitar. Està en forma per ser autònom tot i anar en cadira de rodes, i això el fa progressar”. El pilot, a més, mira el futur amb esperança: “La tecnologia avança molt, i crec que d'aquí a uns anys les persones amb lesions medul·lars podran tenir una vida molt millor”.

Aquestes dues vivències també l’han canviat com a competidor. “Això m’ha fet competir d’una manera més tranquil·la. A casa ja no ens queixem o fixem en coses menors”.

El Madrid, a judici pels concerts: "S'enfronten a un delicte mediambiental greu"

Amb vint-i-nou anys de trajectòria, Roma té clara la seva participació l'any que ve “De cara al 2027 tenim un molt bon cotxe i buscarem com millorar per guanyar”. Amb la perspectiva que donen els anys, Roma mira enrere amb orgull. “En les últimes tres dècades el món ha canviat molt, i el Dakar també. Em sento molt afortunat d’haver conegut el Dakar a l’Àfrica”.

També observa un canvi generacional. “Tinc la sensació que ara alguns participen més pel ressò a les xarxes. Els més veterans, com jo, hi anem perquè gaudim del que és córrer pel desert”. Nani Roma ja ho ha guanyat gairebé tot. Però continua al Dakar pel mateix motiu que el va portar fins allà fa dècades: la passió pel desert i la competició.

Nandu Jubany: "El Dakar s’ha de córrer amb intel·ligència, no tant amb velocitat"