Aquí Catalunya
Sociedad

Quim Masferrer: "El Foraster es podria fer fins i tot a Sibèria; a mi m'agradaria anar a les Illes Balears"

'El Foraster' reivindica que s'ha de valorar "el que tenim a casa" i explica per què el format no ha triomfat de la mateixa manera a tota Espanya

Quim Masferrer: "El Foraster es podria fer fins i tot a Sibèria; a mi m'agradaria anar a les Illes Balears"

El Foraster que ja suma deu temporades i ha resultat tot un èxit. Basat en la visita de petits pobles de Catalunya amb l'objectiu de conèixer els seus habitants i les seves històries, el seu presentador, Quim Masferrer, prepara un monòleg de comèdia explicant tot el que ha descobert durant el temps viscut al més de centenar de municipis per on ha passat al llarg de 13 anys.

Un format de programa que ha suposat ampliar el seu cercle d'amistats gràcies a conèixer moltes persones d'arreu de Catalunya i que inevitablement, les ha sumat a la seva vida. Unes relacions que han anat més enllà d'un programa, ja que el presentador explica que després de tants anys recorrent infinitat d'indrets, "que la carpeta d'amics i amigues ha crescut, hi ha gent amb qui tinc amistats, he anat a casaments, enterraments, he visitat gent a l'hospital, he vist néixer gent..."

Una xarxa de connexions que suposa un tret molt distingit de la producció, no només amb els habitants del poble que visita, sinó que també amb els espectadors. Aquest programa implica connectar amb "persones i no personatges", per tant, "no són decorats sinó llocs reals, i això és el que té: que fem amics i amigues". Gràcies a aquest producte audiovisual explica que ha aconseguit coses molt boniques com la d'entrar dins les cases i les rutines de la família, i que sovint li deien que als àpats familiars els acompanyava el programa.

El presentador explica a l'Aquí Catalunya que a vegades hi ha la tendència de valorar el que està fora i no el que es té a casa. "El Foraster és això: que valorem el que tenim a casa, que ens podem banyar al mar i en dues hores ser al Pirineu. Tothom tendeix a fer aquesta cosa, mirar molt enfora i nosaltres mirem cap a dins". L'objectiu del Foraster és ensenyar el territori i la gent, i fer que el públic digui "tenim molta sort de ser on som, tenim un país, tenim la boira de Lleida, la tramuntana de l'empordà" remarcant la importància de posar-hi valor.

Després de recórrer aproximadament 130 municipis, "ens hem adonat que El Foraster es pot fer a tot arreu on hi ha comunitat". L'equip ha fet programes a Madrid, Mercabarna, el barri de la Mina, entre altres. Tot i haver visitat gairebé tota Catalunya i part d'Espanya, Masferrer confessa que alguns destina pendents en la seva llista serien a la Patagònia, Mallorca i el País Valencià.

Una cosa que destaca el monologuista que presenta 'El Foraster' és acabar amb l'estigma de la gent de poble a la que "se la mira amb un cert proteccionisme", i que en moltes situacions s'ha trobat amb titulars que feien referència al fet que ell estava "descobrint a gent peculiar" una categorització que qüestiona rotundament: "que vol dir peculiar? És com si diguessin: el peculiar públic del Camp Nou".

Pel que fa als intents de la producció del Foraster en àmbit nacional o televisions autonòmiques no s'ha obtingut el mateix èxit. Una qüestió que Masferrer creu que està estretament relacionada amb què Catalunya té la particularitat de la distància que fa que "amb poquet temps es pugui descobrir aquests dialectes tan brutals que tenim. Per tant, un tret distintiu que no es dona en l'àmbit estatal, ja que "si es fes un programa d'Andalusia els de Galícia no tindrien aquesta oportunitat". A més explica que gràcies a aquesta proximitat la gent fa les rutes del Foraster un cop s'emet el programa.

Respecte a la crisi ferroviària Quim Masferrer comenta que en les temporades anteriors ja notaven la manca de trens en poblacions petites "a part de no anar bé la xarxa, no arriba a tot arreu. La gran majoria de pobles petits no tenen tres". Un servei que defineix com a "sagrat" i l'inclou en el mateix sac que en el de l'educació o la sanitat. "El que és important és la gent, i amb Rodalies la tenim molt deixada", conca el presentador del Foraster.