Ferran Palau: "tot el que vingui a partir d'ara és un regal"

Barcelona

Les seves cançons, que sovint sonen al programa quan cal baixar revolucions, tornen a parlar d’amor, de fragilitat i de vida viscuda a poc a poc. Ferran Palau celebra els 43 anys amb Aniversari feliç, el seu nou disc, un treball que torna a posar la cura, la fragilitat i l’amor al centre. Un disc que arriba en un moment vital delicat, marcat per la pèrdua d’oïda que el músic arrossega i que ha condicionat, ara més que mai, la seva manera de crear.

“Amb vint anys em vaig quedar sord d’una orella”, explica Palau. L’operació no va funcionar com hauria i, amb el temps, van arribar noves molèsties: distorsions, sensibilitat al soroll i nous símptomes a l’altra oïda. Ara, diu, està “bastant en pau” amb tot plegat. El disc representa un punt d’inflexió: “És el començar a fer bondat, el començar a cuidar-me”.

Aquesta decisió es tradueix també en el directe. El concert d’aquest divendres a l’Auditori serà molt diferent del format habitual: sense bateria ni baix, amb menys volum i més exposició: “Quan treus tots els elements i ets més conscient de les paraules que dius, tot agafa una altra dimensió”, explica. Palau vol mostrar-se “el màxim despullat possible”, musicalment parlant.

Sobre les seves lletres, el músic admet que ni ell mateix sempre en té totes les respostes, “No sé fins a quin punt les frases que escric parlen de mi o d’altres persones, o si formen part d’una realitat o d’una fantasia”, admet. Les cançons, reconeix, també poden ser un misteri per a qui les escriu.

Malgrat el diagnòstic de tan jove, Palau no va deixar mai la música. “No em podia imaginar el que he pogut arribar a fer amb una sola orella”, explica. Amb els anys el cos s'acostuma i la consciència del límit es dilueix: “Molts cops m'oblido del que tinc”. Ara, però, mira endavant amb una altra perspectiva: “Tot el que vingui a partir d’ara és un regal”.