Llapis de memòria
Gente

Andrea Gumes: "Enlloc m'han pagat tan bé com escrivint horòscops a Vogue"

"Soc la meva pitjor cap: m’autoexigeixo fins a l’últim minut, però ara aprenc a posar-me límits"

Andrea Gumes: "Enlloc m'han pagat tan bé com escrivint horòscops a Vogue"

barcelona

La comunicadora Andrea Gumes ha estat la protagonista d’una nova edició del Llapis de Memòria. Gumes ha repassat la seva carrera professional, les seves obsessions culturals i una manera de viure marcada per l’autoexigència, el nervi constant i l’amor desbordat per la cultura.

Actualment, Andrea Gumes compagina múltiples projectes: presenta el programa Nervi a 3Cat, participa en podcasts com El Ciberlocutorio, que fa gairebé una dècada que codirigeix amb Anna Pacheco, Notes (un espai literari de producció domèstica) i La Cullera, el podcast gastronòmic de Time Out. A més, escriu una columna diària en format consultori. Tot i aquest ritme, reconeix que ha après a frenar després d’anys de treballar entre dotze i setze hores diàries. “He descobert que la meva pitjor cap era jo mateixa”, admet.

Una part central de l’entrevista gira al voltant de la relació entre feina i oci. Gumes explica com durant molt de temps va viure la cultura des d’una lògica productiva: llibres, obres de teatre o concerts sempre passaven pel filtre de “això pot ser contingut?”. Amb el temps, però, ha intentat posar límits i assumir que ningú li exigeix arribar a tot. “És autoexigència i voler demostrar coses”, reflexiona.

La música funciona com a fil conductor del relat. Una de les cançons clau del seu Llapis de Memòria és Tu que vienes a rondarme de Maria Arnal i Marcel Bagés, una peça que va marcar una etapa d’obsessió i entusiasme cultural. Gumes explica com perseguia Arnal en concerts i com, anys després, entrevistar-la la va posar especialment nerviosa. “Quan admiro molt algú, tendeixo a compensar amb elogis”, reconeix, conscient dels seus propis límits com a entrevistadora.

Al programa també hi apareixen records d’infància i adolescència: una nena tímida, molt responsable, criada a les Corts, amb una relació intensa amb els estudis i una autoexigència que ja apuntava maneres. La música de Joaquín Sabina, escoltada al cotxe del pare, forma part d’aquest paisatge emocional, tot i que Gumes no amaga una mirada crítica cap a les lletres i el personatge.

El recorregut vital passa per estudis de Ciències Polítiques, una etapa de frustració al món de la publicitat, l’atur, un curs d’astrologia, que la va portar a escriure horòscops i, finalment, l’entrada a Ràdio Primavera Sound, on acabaria dirigint el Tardeo. També reflexiona sobre el periodisme actual, el “periodisme del jo” i la relació parasocial amb l’audiència, especialment accentuada durant el confinament.

La conversa es tanca amb I Saw the Light de Todd Rundgren, una cançó que Gumes defineix com una medicina. “Te la poses forta, balles pel passadís i tots els mals marxen”, explica.

Les cançons de l'Andrea Gumes:

  • Tú Que Vienes a Rondarme - Marcel Bagés y Maria Arnal
  • Mystery of Love - Sufjan Stevens
  • Con la frente marchita - Adriana Varela
  • La cafetera - The New Raemon
  • Pixapins - Socunbohemio
  • I Saw the Light - Todd Rundgren