Investigadors catalans a Groenlàndia, preocupats per les amenaces de Donald Trump

Barcelona

Fa uns mesos cap de nosaltres hauria pogut fer una redacció de més de 10 línies sobre Groenlàndia. Ara, en canvi, en sabem el nombre d'habitants, que són les terres rares i fins i tot coneixem una mica la seva història. Tots des que el president dels Estats Units hi ha posat la banya. Qui fa temps que està estudiant les terres del nord són investigadors catalans del CREAF, com el Sergi Pla i la Mariana Garcia, ara preocupats per l'anhel expansionista de Donald Trump i la incertesa que això suposa per les seves investigacions, majoritàriament relacionades amb el canvi climàtic.

La importància de Groenlàndia

Els investigadors estan preocupats per una possible invasió de Trump perquè això afectaria de ple a la majoria d'investigacions que es fan a Groenlàndia: "Tot el que té a veure amb clima, ho està cancel·lant". La presència americana a l'Àrtic suposaria un problema molt gran per tots aquests estudis com el del Sergi Pla i la Mariana Garcia, qui ha afegit que també seria un problema per "l'explotació de recursos que ara gestionen els indígenes", sense parlar de les "conseqüències negatives a nivell social, cultural i polític".

El que passa a l'Àrtic no es queda a l'Àrtic. Aquesta és el dogma a la comunitat científica perquè l'Àrtic en general i Groenlàndia en concret són grans reguladors del clima mundial i l'avançament del que després passarà a zones més meridionals. "El que veiem allà s'acaba veient en altres llocs del planeta", ha assegurat la Mariana. I no només això, sinó que ara el clima que hi ha al nord té a veure amb l'hivern tan fred i humit que s'ha viscut a Catalunya: "S'ha situat un anticicló a l'est de Groenlàndia i al nord d'Escandinàvia que ha fet que les borrasques no puguin anar a l'est, i això les ha desviat cap al sud".

Investigar el clima i l'ecosistema

En Sergi va visitar per primera vegada Groenlàndia l'any 2001, des d'aleshores hi ha anat amb interrupcions depenent de les seves investigacions. Actualment i des del 2018, el seu grup de recerca del CREAF hi viatja cada any per estudiar com ha estat històricament el clima de Groenlàndia dels últims 10.000 anys. Pel que fa a la Mariana, ella estudia tot l'Àrtic, en concret com afecta el canvi climàtic a les plantes i, alhora, com això té conseqüències sobre els animals i les persones en aquestes zones.

Tots dos han destacat la importància de treballar amb les comunitats locals i han admès que, si durant anys aquest aspecte ha estat oblidat per la comunitat científica europea, ara es té molt més en compte: "Intentem col·laborar el màxim, aprofitar els seus coneixements i que els estudis siguin útils per ells".