"Per com està anant el món avui, sembla que no n'haguem après prou" de l'Holocaust

Lleida

La ciutat de Lleida compta amb 41 llambordes que recorden 41 lleidatans i lleidatanes deportats als camps nazis. Però són xifres provisionals ja que no són els únics que vivien a Lleida que, per les seves idees, van ser deportats i empresonats en aquells camps de tortura i mort. Aquest any -ho va anunciar recentment l'ajuntament-, se n'instal·laran cinc més per recordar uns altres cinc deportats. En tota la demarcació en són 81 les llambordes que recorden els deportats als camps de concentració nazis. Es denominen, en alemany, "stolpersteine", que vol dir "llamborda per ensopegar" perquè és això el que vol l'artista que les va dissenyar el 1995, Gunter Demnig, que la gent hi ensopegués i llegís les inscripcions que porten: noms i cognoms de les persones deportades -algunes assassinades- als camps de concentració i extermini de l'alemanya nazi de la Segona Guerra Mundial. En tot Europa ja n'hi ha més de 117.000 repartides en 31 països i més recentment també se n'estan instal·lant a l'Argentina.

Stolpersteine

És una manera de recordar aquelles persones i les cases on vivien per mostrar al món que eren veïns i veïnes nostres, que vivien al nostre barri -les llambordes s'instal·len davant de l'última casa on la persona deportada va viure abans de la deportació-. També és una manera de reivindicar que no s'han d'esborrar aquests fets i el que van patir de la memòria col·lectiva com un antídot perquè no torni a passar una experiència com aquella.

Tot i això, com diu Josep Sanmartin, representant d'Amical Mauthausen a Lleida, "tal com va el món avui sembla que no n'haguem après prou". I és que el ressorgiment de les idees feixistes, radicals, xenòfobes, racistes, homòfobes i imperialistes per part de diferents grans potències mundials que estan posant el món -especialment Europa- en escac, fan recordar, i molt, tot el que va conduir al desastre que va suposar la Segona Guerra Mundial i les barbaritats que es van fer als nombrosos camps de concentració i extermini nazis. "Els deportats que van sobreviure", explica Sanmartin, "es van comprometre a que allò no fos possible mai més. I aquest mai més, malauradament, veiem que està encara per complir-se".

Parlar-ne als joves

Com a eina per fer entendre les noves generacions que no s'han de reproduir aquelles barbaritats, Sanmartin aposta per la necessitat de parlar-ne als joves, a les escoles, als institus, com feia un tiet seu, que va ser deportat, i com també feien altres persones lleidatanes deportades -com la Conxita Grangé, per exemple, que va dedicar bona part de la seva vida a recórrer instituts a França per explicar la seva experiència-. I és que, en un exercici de comprovació, l'Aquí Lleida ha tret els micròfons en un centre universitari de Lleida i ha parlat amb estudiants de la UdL amb la simple pregunta de què és l'Holocaust. Alguns -la majoria- ho sabien, però també cal dir que n'hi ha que no.

Centre d'Interpretació

En aquest punt, i tenint en compte que Lleida, a més de l'Holocaust, també va viure els efectes de la repressió franquista en més d'11.000 persones, segons l'última actualització de la llista de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Beltran, del Centre Excursionista de Lleida, diu que el que faria falta a Lleida és un Centre d'Interpretació del Franquisme, i és el que està reclamant el CEL, a través de la plataforma Lleida 1936, i més tenint en compte que la Seu Vella també va acollir una mena de camp de concentració la repercussió del qual ara està estudiant l'historiador Joan Sagués.

Un monstre i milers de col·laboradors "normals"

Sanmartin recorda que si bé molts tenen a Adolf Hitler en ment quan se'ls parla d'Holocaust, afegeix: "tant aquell genocidi", especialment cap als jueus que vivien a Alemanya, Polònia, Àustria i molts altres països de l'Est d'europa, com altres genocidis que s'han produït i es produeixen actualment, "no hagués estat possible per l'acció d'una sola persona. Va precisar i va tenir -i la resta, també van tenir- la col·laboració de persones "normals": pares de família, estudiants, metges, etc, que eren persones normals i corrents però que van participar per fer possible" l'Holocaust. Per això "Construir ponts per unir generacions", que és el lema del Dia de les Víctimes de l'Holocaust d'aquest 2026, és important perquè arran de "la desmemòria, hi ha molts joves que avui no saben res ni de la dictadura franquista ni de l'Holocaust. I estem parlant, en alguns casos de joves universitaris. Per tan, els ponts entre el que va ser i el que estem vivint sembla que s'han trencat i s'haurien de reconstruir", acaba dient el portaveu de Lleida de l'Amical Mauthausen, Josep Sanmartin.