Anna Guitart: "La cultura catalana no només se l'espera a fora, sinó que emociona"
La periodista és la nova directora de l'Institut Ramon Llull després de passar per la FIL de Guadalajara


Barcelona
Guionista, presentadora de programes de televisió i especialitzada des de fa temps en el periodisme literari. Després de ser la comissària del projecte de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira del Llibre de Guadalajara, Anna Guitart (1976) es posa al capdavant de l'Institut Ramon Llull, una institució encarregada de la projecció de la cultura catalana al món.
FlL
"Ha sigut un màster total. De fet, crec que no m'haurien trucat del Llull si no hagués fet abans Guadalajara", diu Guitart sobre el desembarcament que va dissenyar per a la Fira de Mèxic, una de les més importants del món pel que fa a llibres. "Com a convidats d'honor, vam fer una programació no només literària. Per exemple, hi va haver nou nits de concerts". Una de les actuacions més aplaudides va ser la de Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi. "Era la primera vegada que una cobla sonava a Guadalajara. Va ser tan bonic veure la connexió del públic mexicà amb ells; això també és el que motiva tota la gent del Llull a fer la feina que fan. Un altre moment que tinc clavat és quan vam parlar de la Montserrat Roig. Recordo pensar: quina meravella ser aquí explicant aquesta autora nostra. És preciós portar la teva cultura fora i veure que no només l'esperen, sinó que s'emocionen i pràcticament arriben a estimar-la".
La llengua
La proposta de dirigir l'Institut Ramon Llull li va arribar abans de marxar a Mèxic. Un dels primers esdeveniments de la directora encara en pràctiques, tal com es defineix fent broma ella mateixa, serà la celebració dels 100 anys d'estudis catalans a la Universitat de Liverpool. "100 anys que el català i la cultura han estat presents allà a través de lectorats, professors... el programa de llengua del Llull en aquest sentit és importantíssim. Es creen lectors, gent que coneixerà la cultura, que l'explicarà i la transmetrà des de la universitat". Aquest interès que hi ha fora contrasta enormement amb la situació lingüística que es viu a Catalunya. "Com a ciutadana ho visc amb desolació. M'estimo moltíssim la llengua, i el que està passant ara em preocupa. Com ho resolem? Per començar, mantenint la llengua. També crec que s'estan fent coses des de la política; ningú ha tirat la tovallola".
Traduccions
Les traduccions són un dels eixos principals de l'organisme públic, i de fet, s'han doblat des de la Fira de Frankfurt del 2007. "No és un momentàs, sinó una feinada. Pel Llull, la traducció és vital. És la manera per fer arribar les nostres lletres al món. Al novembre hi haurà un gran fòrum que reunirà per primera vegada a 150 traductors del català a diferents llengües a Barcelona", explica.
Els programes culturals
Durant anys, Guitart ha treballat entrevistant escriptors i recomanant llibres, com en el programa Tria 33 o Tot el temps del món. "D'aquest últim en vam fer set temporades i tindrà continuïtat. Les ganes de seguir-ho fent hi són, però els hauríem de fer brillar més. De programes culturals, si n'hi pogués haver més molt millor, però sobretot és com es tracten. Quan un programa pràcticament l'amagues a la graella, estàs transmetent un missatge: la imatge que és un rotllo, la sensació que fer cultura és una llauna. Jo m'havia arribat a cansar a mi mateixa per estar reivindicant coses per enèsima vegada; també ens sabem divertir, també és apassionant el que fem. Un programa com el de Nervi (TV3) hauria de sortir més. Em va encantar que el Polònia incorporés l'Andrea Gumes, perquè és una manera que algú que defensa la cultura tingui més presència".
2%
La part més feixuga d'afrontar la direcció del Llull és, segurament, la gestió de les subvencions. "Els pressupostos són els que són. Sap molt greu dir que no, no hi ha recursos per tot el que es voldria fer, però el Llull ha crescut molt i és un lloc on fan brillar cada euro", diu Guitart, que veu més que legítim que la gent li demani reunions. "És indiscutible que un país subvencioni la cultura. Ha de ser una prioritat pels governs. El d'ara està intentant que s'arribi al 2% d'una manera molt activa, s'està lluitant fort des de fa anys. Seria una meravella, però, per altra banda, si ho penses, un 2% és poquet".




