Carles Armengol: "Els bars sempre han estat els centres de dia de les ànimes perdudes"

Barcelona

Carles Armengol regenta el bar de la Llibreria +Bernat de Barcelona des de fa quatre anys. Un dia hi va presentar el seu primer llibre i se'l van quedar. En aquell debut literari, 'Collado. La maldición de una casa de comidas' (Colectivo Bruxista) Armengol relatava la seva infantesa en el restaurant de la seva família en una època en què les jornades podien ser de catorze hores, l'època en què "fins que no marxava l'últim client, ningú se n'anava a casa". Diu l'autor que ell era "un nen de taverna, mà d'obra pel negoci. Ara potser trucarien a serveis socials" (riu). Després de créixer "ajudant" els pares se'n va allunyar per estudiar psicologia, i al cap d'un temps va tornar a la barra i als fogons per practicar una restauració "més conciliadora". En paral·lel, va començar a escriure articles i llibres on reflexiona sobre la seva professió.

Una tria política

A 'Matar un bar' (Col&Col) Carles Armengol parla sobre els efectes nocius de la gentrificació sobre els locals de tota la vida: "Hem de protegir els bars amb essència, la part més humana de ser amfitrions. Hem de cuidar els treballadors i el client. Humanitzar i crear teixit". Segons l'escriptor, els bars i restaurants ara busquen massa la rendibilitat "que ja em sembla bé, però també han de continuar sent un lloc de reunió on la gent no se senti sola i s'acompanyi. Els bars sempre han estat els centres de dia de les ànimes perdudes". En aquest sentit, Armengol creu que triar un establiment per sopar un dijous qualsevol ha de ser una tria política: "hem de saber qui aixeca i abaixa cada dia la persiana, hem d'intentar evitar les franquícies i restaurants que poden ser molt cuquis, però que pertanyen a un fons voltor que s'ha quedat tot l'edifici fent fora els veïns".