Galeristes, en vaga: "Hi ha un prejudici social, se'ns compara amb luxe, i som cultura"

Barcelona

Entrar en una galeria costa. Es veuen buides, silencioses i sembla que entrar vulgui dir comprar un quadre de 10.000 euros. Ara, però, no s'hi pot entrar, ni que es vulgui. I així serà durant una setmana. Les galeries d'art, petits museus on l'entrada sempre és lliure i gratuïta, han tancat les portes fins dissabte en la primera vaga de la història del món galerista. Reclamen una rebaixa de l'IVA cultural. Mentre a Espanya aquest IVA està al 21%, els països veïns el tenen entre el 5 i el 7%. Això vol dir que si es compra un quadre d'un artista a una galeria catalana pot costar un 15% més car que si es compra a Itàlia. A banda, durant tres mesos no col·laboraran amb institucions cedint el seu art, un acord amb el qual estan d'acord artistes i museus, per posar en valor el seu paper.

"Hem hagut d'arribar a aquesta decisió perquè és impossible el diàleg amb l'estat", ha lamentat Quico Peinado, director de la galeria Àngels Barcelona i vocal del consorci de galeries d'art contemporani. Per ell, i el seu col·lega Artur Ramon, galerista d'Artur Ramon Art, hi ha una manca de reconeixement de la seva tasca de divulgació i una confusió del seu paper en la societat: "L'art és cultura, no és luxe, i en aquest país les nostres administracions no ho tenen clar". Tots dos lamenten que altres sectors culturals com els llibres, el cinema o la música tinguin un IVA cultural reduït —del 4% i del 10% respectivament—, i que el món de l'art es vegi com un mercat per rics: "Un quadre està més a prop d'un llibre o d'un Ferrari".

De fet, fa uns anys es va proposar una rebaixa de l'IVA que va encendre les xarxes socials en contra de la decisió: "Es va pensar que es baixava l'IVA als rics i es va quedar en un calaix", ha recordat Peinado. I Ramon ha apuntat que no es va tenir en compte la seva tasca com a "agents culturals necessaris". "És un tema de prejudici social, se'ns compara amb luxe, i som cultura", ha afegit Ramon, "tenim espais oberts, fem feina de suplència institucional, ningú ha de pagar una entrada per gaudir de l'art".

La feina del galerista

Els galeristes són representants d'artistes, petits museus gratuïts, dipositaris d'art i productors d'exposicions entre moltes altres coses, però senten que socialment no s'entén el seu paper: "Aquí no estem acostumats a entrar a les exposicions, es pot entrar sense comprar, demanar explicacions, no intentarem vendre res", ha apuntat Peinado. "Ningú està obligat a comprar, si tothom qui entra a la galeria comprés, seria milionari", ha bromejat Ramon, qui ha destacat que, tot i que els galeristes compren i venen art per "tirar endavant els negocis", també fan una tasca "fonamentalment cultural" de la qual estan encantats: "Si no, no tindríem galeries, tindríem despatxos privats".

A més, tots dos han explicat que la percepció és que les obres són molt cares, que algunes ho són, però que també es poden adquirir grans peces artístiques per 100 euros, "el que val un sopar una mica bo". És per això que han animat a tothom a entrar a galeries, una vegada acabi la vaga, i a conèixer realment el que fan.