Les praderies de posidònia, una peça clau per la salut de les costes del Mediterrani

El projecte RESILIA és un projecte de conservació que busca preservar i restaurar la posidònia, una planta que viu al fons marí, en zones properes a la costa. El projecte vol mitigar l’impacte que té l'activitat humana sobre aquesta planta en tres àrees de gran importància ecològica de la Costa Brava: el Massís de les Cadiretes, el Litoral del Baix Empordà i l’Albera. La posidònia és una planta endèmica del Mediterrani, és a dir, només es troba al mar Mediterrani, i les praderies que forma són una peça clau pels ecosistemes de la zona.

El projecte Resilia, de conservació i restauració d'aquestes praderies, el porta a terme SUBMON, una entitat dedicada a la conservació del medi marí que vol promoure una relació sostenible entre les activitats humanes i el medi. Andreu Dalmau, cap de projectes de SUBMON, explica que el projecte vol abordar de manera integral els diferents riscos que tenen aquestes plantes. En aquest context porten a terme accions de conservació, com la retirada de residus, de millora de gestió de l'ús públic i feines d'educació i sensibilització ambiental.

Per la seva banda, els pescadors gironins també traslladen la importància que té per ells i pel sector de la pesca, que la Costa Brava i les praderies de posidònia estiguin sanes. Ferran Martínez, president de la confraria de pescadors de Blanes, i Jordi Rabassa, patró major de la confraria de pescadors de Tossa, expliquen que els pescadors estan "sempre" al mar i que, per tant, són els primers interessats en què el mar estigui net i sa, ja que, així, també és més productiu i hi ha més biodiversitat.

Peça clau per la salut de les costes

La posidònia i les seves praderies compleixen molts rols a les nostres costes. Un d'ells és el de fer d'hàbitat. Molts animals que després trobem al mig del Mediterrani, durant les seves etapes infantils i juvenils, es resguarden i busquen aliment en els ecosistemes de praderies de posidònia.

Més enllà de ser aquestes guarderies per animals marins, les praderies de posidònia també són una peça clau per ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic. Les seves fulles, que poden arribar a mesurar un metre de llargada, ajuden a frenar els efectes de l'onada i dels temporals, protegint les costes de l'erosió. A més, és una planta que absorbeix molt CO₂ i deixa anar molt oxigen, ajudant a oxigenar l'aigua. És una planta amb moltes funcions ecològiques que s'utilitza com a bioindicador per saber en quines condicions es troba el medi i la qualitat de l'aigua. Si les praderies de posidònies estan sanes, el medi també ho està.

Riscos

Les praderies de posidònia pateixen una sèrie de pressions i impactes derivats de l'activitat humana que han provocat que ara estiguin en regressió, tant aquí com arreu del Mediterrani. És una planta molt sensible als canvis ambientals, per això s'utilitzen de bioindicador, però això també pot ser un problema, ja que canvis a la salinitat de l'aigua o un augment de les aigües grises, les que venen del lavabo, afecten molt la seva salut.

El fet que visquin en zones costaneres també fa que interactuïn molt amb activitats humanes relacionades amb el turisme nàutic recreatiu. I això és un perill per les praderies, sobretot amb el fondeig. Per aquest motiu, la principal tasca d'aquest projecte Resilia ha estat netejar les praderies de posidònia d'aquests residus i estructures de gran dimensió, que s'instal·len, i a vegades s'abandonen, pel fondeig. Han extret blocs de ciment, àncores o camps de boies.

I aquesta és la idea, treure aquests residus tan grossos que no es poden retirar en neteges més petites, perquè necessiten una maquinària i uns recursos que, molts cops, a escala municipal o des de les entitats ecologistes no tenen. Per això es fa des d'aquest projecte Resilia que és finançat per la Generalitat, amb diners del Fons de Patrimoni Natural que finança projectes que millorin l'estat de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Escolta l'entrevista sencera a l'inici de la notícia.