Álex Sàlmon: "Des del procés he deixat d'anar a concerts del Lluís Llach"

barcelona

El periodista i editor Álex Sàlmon ha estat el protagonista d’un nou capítol de Llapis de Memòria. Sàlmon ha fet un recorregut vital i professional que va de la ràdio local a la direcció de grans capçaleres, sempre amb una idea clara: el periodisme no s’entén sense curiositat, constància i respecte.

Un dels primers eixos de la conversa ha estat la vigència del diari de paper. Sàlmon s’ha mostrat convençut que el paper no desapareixerà mai, i ha situat el debat en la responsabilitat dels editors. “No hem sabut vendre el plaer de llegir un diari”, ha afirmat, evocant el ritual del diumenge al matí, el quiosc, el cafè i una lectura pausada. En paral·lel, ha recordat que la ràdio viu un dels seus millors moments, tant pel que fa a audiències com a ingressos, i ha advertit contra la temptació de donar per morts els formats tradicionals davant cada canvi tecnològic.

Amb més de quaranta anys de professió, Sàlmon ha explicat que el periodista que marcava el seu propi temps ja havia començat a extingir-se quan ell va arribar a les redaccions. Tot i això, ha reivindicat la necessitat de fer preguntes i perdre la por: “No hi ha preguntes tontes; el problema són les respostes mal fonamentades”. Una idea que, assegura, continua traslladant als seus alumnes a la universitat.

La música ha estat un altre fil conductor del programa. Cançons com Les petites coses de Joan Manuel Serrat han servit per parlar de la vida, de l’amistat i dels records que perduren. Tot i no haver entrevistat mai Serrat, Sàlmon ha explicat la relació emocional amb la seva obra i amb altres referents culturals com Lluís Llach o Jaume Sisa, que marquen etapes vitals i generacionals. També han aparegut cançons lligades a la família, al pare i a la parella amb qui ha tingut els seus fills, amb una mirada serena i sense nostàlgia amarga.

La conversa ha recorregut també els inicis radiofònics a Ràdio Miramar i Ràdio l’Hospitalet, on Sàlmon va impulsar formats pioners com les tertúlies o la informació de trànsit, així com la seva etapa a El Mundo, del qual va ser director a Catalunya, i el seu pas actual per Premsa Ibèrica. D’aquells anys, recorda pressions, moments difícils i una exposició pública que també van patir els seus fills, però defensa no haver canviat mai una portada per una amenaça.

Definit com un “tecnòcrata del caos”, Álex Sàlmon es reconeix còmode a la contra, convençut que qüestionar-se les pròpies idees aguditza la intel·ligència. “Només cal escoltar i entendre per què l’altre pensa diferent”, ha resumit. Una filosofia que travessa tota la seva trajectòria i que queda reflectida en aquest Llapis de Memòria: una vida explicada a través de la ràdio, la cultura i les petites coses que, amb el temps, acaben sent les més importants.

Les cançons de l'Álex Sàlmon:

• Aquellas pequeñas cosas - Joan Manuel Serrat
• El manicero - Los Machucambos
• Viejo Frac - Ramón Calduch
• Qualsevol nit pot sortir el sol - Jaume Sisa
• Amor particular - Lluís Llach
• Te quiero igual - Andrés Calamaro