Com abaixa o apuja Europa els tipus d'interès?

Barcelona

Davant la reunió que avui tindrà lloc al Banc Central Europeu amb el motiu de decidir si pugen o baixen el tipus d'interès pot sorgir la pregunta sobre com Europa decideix aquestes modificacions pel que fa a aquests percentatges. El cap d'Economia de la SER, Jordi Fàbrega, explica a l'Aquí Catalunya com es porten a terme aquests canvis i quines persones formen part d'aquest òrgan que determina les variacions el preu del diner.

El periodista especialitzat en informació econòmica explica que és una decisió del Consell de Govern del Banc Central Europeu, format per 27 persones, els governadors dels 21 bancs centrals dels països de la Unió Europea que tenen euro, a més de sis membres del comitè executiu d'aquest Banc Central Europeu. Qui presideix el consell és la política Christine Lagarde, el vicepresident Luis de Guindos i quatre executius més. Ara bé, tal com explica Fàbrega, "el que és interessant" és que de tots aquests membres del Consell solament alguns són els que voten i decideixen si pugen o no els tipus d'interès.

El sistema de votació és rotatiu en ser un grup tan nombrós, és a dir, que a vegades tenen més pes "aquells governadors que són partidaris d'una línia més dura, i altres vegades passa el contrari, els que els toca votar són més suaus". Tot i aquesta particularitat segons el periodista, sempre s'intenta que hi hagi unanimitat o força consens i "gairebé sempre s'aconsegueix", sent poques les ocasions en què hi ha discrepàncies.

El funcionament d'aquest sistema és el següent: es divideixen els governadors en diversos grups, els sis membres del comitè executiu sempre voten i a partir d'aquí es divideixen els països en dos grups. El primer grup el constitueixen els 5 països més grans, Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Països Baixos; que cadascú té 4 vots a cada reunió. És a dir, a cada reunió hi ha un dels governadors d'aquests països que no vota, "avui, per exemple, qui no optarà a vot serà els Països Baixos". Els altres 16 països es reparteixen els 11 vots restants.

Tot i no tenir la possibilitat de votar, aquests cinc que queden fora de l'elecció, poden parlar, intervenir i intentar persuadir els altres perquè apostin pel que ells creuen. Així doncs, hi ha un total de 21 votants que, per aconseguir aprovar un canvi o mesura, han de tenir una majoria simple d'11 vots.

El Jordi Fàbrega explica a l'Aquí Catalunya quin és el criteri que es segueix per decidir si puja o no baixa en aquests tipus d'interès. El primer que s'ha de tenir clar és quin és l'objectiu del Banc Central Europeu, que segons el que diu el Tractat de la Unió Europea, a l'article 119: "el Banc Central té com a objectiu primari mantenir l'estabilitat de preus i, sense perjudici d'aquest, donar suport a les polítiques econòmiques de la Unió Europea".

Així doncs, sorgeixen dues qüestions, la primera és que el Tractat busca aconseguir estabilitat de preus, però no defineix què és aquest concepte que ha anat canviat al llarg dels anys. Inicialment, quan es va crear el Banc Central Europeu, "l'objectiu que es va fixar era una inflació per sota del 2%". El 2003, la definició es va modificar amb la fixació d'aquest paràmetre sota del 2%. Finalment, el 2021 torna a canviar, entenent ara l'estabilitat de preus com mantenir la inflació just al 2% a mitjà termini de manera simètrica. Aquesta simetria és important, perquè vol dir que és tan dolent una inflació per sobre del 2% com per sota del 2%.

Per aconseguir que la inflació baixi o pugi, l'instrument bàsic segons Fàbrega "és encarir o abaratir el crèdit". Si puja els tipus d'interès, és més car demanar préstecs, les empreses no poden fer les inversions que volen, els particulars tenen problemes perquè comprar béns, és a dir, "consumir en general ens costa més i això redueix la demanda i els preus".

Quan l'IPC estava disparat els tipus d'interès van pujar precisament per intentar fer baixar els preus. En canvi, si els tipus d'interès baixen "és més senzill hipotecar-se, que les empreses demanin crèdits i inverteixin, tot això provocant que els preus pugin".

Fàbrega comenta que, a diferència del que passa amb el Banc Central Europeu, que se centra en l'estabilitat de preus, altres bancs centrals tenen altres objectius, com per exemple, el dels Estats Units, la Reserva Federal, té un mandat dual, ja que "ha d'aconseguir per un costat controlar els preus, però també afavorir la plena ocupació".

Dos objectius, que segons el periodista, tenen la mateixa importància, fet que provoca que a vegades les decisions d'uns i altres bancs centrals no coincideixin sempre, perquè els objectius que tenen marcats per les lleis nacionals o de la regió en què es troben no estan alineats.

Així doncs, com l'objectiu únic és el control de la inflació, fixada al 2%, tots els moviments giren al voltant de mantenir correctes els preus de les hipoteques, fent que l'actuació sigui immediata pel que respecta a la variació d'aquest valor. En altres regions, com els objectius són diferents o hi ha més d'un, tot i una petita pujada dels preus, aquesta no és l'única variable que es té en compte perquè s'actuí sobre els tipus d'interès.