Lucia del Greco: "Per molts projectes que hagi fet, se'm continuarà considerant una creadora jove fins als 45 anys"

barcelona

Nascuda a Roma el 1992, Del Greco explica d’entrada la naturalitat amb què ha incorporat el català a la seva vida, tot i no haver-lo estudiat mai formalment. “L’he après parlant, estant en contacte amb persones i amb un context artístic”, assegura. Va arribar a Barcelona el 2017, després d’un recorregut acadèmic que inclou estudis de literatura comparada a Roma i una etapa doctoral a Oxford, i avui divideix la seva vida entre Roma i Barcelona, en un equilibri logístic tan complex com estimulant.

Actualment, es troba immersa en nous projectes, entre els quals destaca la preparació d’una microòpera que s’estrenarà al juliol dins del Festival Grec, alhora que treballa en diverses propostes per a la propera temporada. Tot plegat després d’haver dirigit Little Women al Teatre Lliure, un dels seus treballs més visibles.

El programa s’obre amb “Les bèsties”, una cançó que Del Greco associa al moment en què Barcelona va deixar de ser una ciutat d’arribada per convertir-se en una segona casa. La cançó simbolitza el procés de construir vincles, amistats i un espai emocional propi lluny del lloc de naixement. “La part emotiva no es pot deslligar de la part professional”, afirma.

Roma també ocupa un lloc central en el seu relat. Cançons com Le copier, d’I Cani, evoquen la Roma universitària, la dels barris fora del centre, les amistats, la vida nocturna i el caos com a forma d’aprenentatge. Una ciutat que, malgrat la turistificació, Del Greco defensa com a profundament autèntica, capaç d’oferir moments de bellesa íntima si se sap on i quan mirar.

La lectura apareix com un element fundacional de la seva identitat. Llegeix des de ben petita i defineix la lectura com el seu primer espai d’autonomia, un refugi que li ha permès viatjar, pensar i sostenir-se en moments de canvi. Aquesta passió la va portar a estudiar literatura comparada i a tenir com a mestre el professor Piero Boitani, figura clau en la seva manera d’entendre la literatura com un sistema de conceptes vius i transversals.

Del Greco parla també de l’adolescència punk, del primer enamorament, de la relació amb la seva germana i de la importància de la curiositat com a antídot contra la inèrcia vital. “Veig la passivitat com un risc”, diu. Reivindica el sacrifici com una forma de coherència: decidir és renunciar, però també és construir un plaer lent i profund.

El Llapis de Memòria es tanca amb “Travelin’ Soldier”, una cançó que resumeix bé el seu recorregut: una vida feta de moviments, d’absències i de retorns, on crear vol dir, sobretot, assumir el desplaçament com a lloc propi.

Les cançons de la Lucia del Greco:

• Je pense à toi - Rémi Fa
• Le coppie - I Cani
• She's A Rainbow - The Rolling Stones
• The Crystal Ship - The Doors
• New York I Love You - LCD Soundsystem
• Travelin’ Soldier - The Chicks