Quim Salarich, abanderat d'Espanya als JJOO d'hivern: "El cap és el teu pitjor enemic"

Barcelona

Quim Salarich serà, juntament amb Olivia Smart, un dels encarregats de portar la bandera espanyola a la cerimònia. El vigatà competirà per tercera vegada en uns Jocs a la modalitat d’esquí alpí. Fins ara assegura que no ha tingut les actuacions que ell voldria i que té una espina clavada des de llavors, però que els d’aquest any poden constatar la seva redempció: “A veure si és veritat que a la tercera va la vençuda”.

Salarich serà un dels abanderats espanyols a les inauguracions. El seu lloc, diu, serà a Livigno mentre que Olivia Smart ho farà a Milà: “Hi ha tres cerimònies al mateix temps. Segurament no podré anar amb l’Olivia de la mà, ella farà Milà i el més probable és que jo desfili a Livigno”. També creu que ser-ho és un reconeixement a la seva feina feta i es mostra il·lusionat: “Per tots els anys de carrera i els resultats que he tingut. Són els meus tercers Jocs. N’hi ha que tenen més participacions, però com que porten més anys que jo i ja han sigut abanderats, no hi poden optar. És superespecial ser el representant de tots els esportistes de la nació, dels que no s’han pogut classificar i de les futures generacions. Em veig aguantant la bandera i que no em caigui”. Un moment especial, però que requereix determinació: “És complicat, però la pressió hi és. Al final és aguantar una bandera i caminar. No crec que tingui gaires problemes”.

Seran les terceres olimpíades per ell. Tant a Corea com a la Xina les participacions no van portar als resultats esperats. Ara creu que el context és diferent. Salarich ha explicat com canvia participar a una seu a prop de casa en una de l’altra punta del món: “Els primers Jocs van ser a Corea i va venir part de la meva família. Els de Pequín eren durant la Covid i no hi havia aficionats. Ara: país veí, cultura bastant semblant, amb bon ambient i accessible per a tothom. Fa que sigui un valor afegit per treure un millor resultat i la família em podrà venir a veure”.

A més a més, el seu context personal i esportiu també ha canviat: “Em trobo superbé, supermotivat i amb ganes. A nivell esportiu estic esquiant millor que mai i els resultats han demostrat que podem lluitar. A Corea va ser un desastre, no em vaig adaptar gens bé. A la Xina estava en un nivell molt bo i fins que surto de la pista era tercer, optava a medalla, però després vaig caure”. “Tinc l’espina clavada i a veure si és veritat que a la tercera va la vençuda. Ara tinc la maduresa d’haver participat en esdeveniments d’aquest nivell però amb l’experiència d’haver estat amb els millors i haver-hi competit cara a cara, que a priori són els favorits, però si tinc el dia puc competir amb ells. Hi ha petits detalls que marquen la diferència, però el cap és el teu pitjor enemic. Si dubtes, la carrera no sortirà bé. Has de tenir el cap clar, pensar en el que has reproduït i viscut, i anar al 100% per què si no pot ser el teu enemic. Jo vull treure la meva millor versió”.

Salarich es marca un objectiu personal ambiciós i confia a competir fins a l’últim moment: “Si surto dels 15 primers ja me’n vaig content, però per ser optimista vull intentar quedar entre els 10 primers. I per què no somiar? Somiar és gratis i no seria desbaratat pensar a quedar més endavant del Top 10".