Aquí Lleida
Sociedad

"Intentem explicar històries que puguin emocionar al màxim de gent possible"

Enric Blasi, juntament amb Emiliano Pardo i Carles Pijuan, "La Baldufa", compleixen tres dècades sent una de les companyies de teatre de Lleida amb més prestigi i projecció internacional

Enric Blasi és, juntament amb Emiliano Pardo i Carles Pijuan, La Baldufa, companyia de comediants de Lleida.

La Baldufa compleix 30 anys. Enric Blasi: "La vida té això. Estar a llocs, i si escoltes el que hi ha al teu voltant, van passant coses"

Lleida

Aquest 2026 se celebren els 30 anys de La Baldufa, una de les companyies de teatre de Lleida amb més projecció internacional que segueix fidel als seus principis fundacionals: mantenir tres eixos inamobibles: estètica, compromís social i professionalitat. Així ho explica un dels tres membres d'aquesta companyia, Enric Blasi, a l'Aquí Lleida. Repassa alguns dels moments més emotius d'aquesta trajectòria, acompanyat dels seus companys Emiliano Pardo i Carles Pijuan, des d'aquella primera posada en escena amb públic a la plaça Sant Joan, per la Festa Major de 1996, adaptant el conte dels Tres Porquets.

Vint produccions

I des de llavors vint produccions teatrals, 8.000 actuacions i de passar de ser una companyia de Lleida a fer-se un lloc en l'escena de teatre familiar internacional. Amb seu a la Mariola -on hi segueixen fidels i arrelats i on hi guarden material de les seves obres-, Blasi explica que si hi ha alguna cosa que els diferencia de la resta és aquesta fidelitat al fet que "un, intentar que siguin espectacles estèticament cuidats perquè en Carles Pijuan, llicenciat en Belles Arts i un artista de primer nivell sempre aquesta part, que la gent trobi espectacles treballats és una cosa que ens ha anat seguint i perseguint; l'altra és intentar que siguin espectacles amb cert compromís social perquè al final intentem explicar històries que primer ens emocionin a nosaltres i que després que puguin emocionar al màxim de gent possible". I encara hi ha un altre eix: "Intentar assajar molt per fer un espectacle que poguem repetir moltes vegades i a més treballar també amb molts directors i directores noves que, al final, també és una manera d'aprendre l'ofici". Uns eixos que els han portat a diferents reconeixements, com el Premi Nacional d'Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut, atorgat pel ministeri de Cultura per la seva trajectòria el 2020.

França i el món

Des de "Safari", en què es parla del bullying a través dels animals de la jungla, fins a "Fantasmes de guerra", que parla de les amistats tacades pels conflictes bèl·lics, l'Enric Blasi recorda amb emoció un dels espectacles "més poètics", diu ell, que han dut a escena, i és l'adaptació d'"El Príncep Feliç" que, d'alguna manera, els va obrir la porta a la internacionalització -"que hi vam apostar per curiositat més que per necessitats empresarials", assegura- i d'aquí a trepitjar escenaris d'arreu del món: "la geografia espanyola, tota. Europa, bona part. I més esporàdicament, però significativa, Xina, Costa Rica, Mèxic, Xile, Aràbia Saudí... sí uns quants països".

Abans Esbaiola't, ara Enre9

A banda de les seves obres, també han estat la llavor del festival Esbaiola't d'Esterri d'Àneu i ara estan de ple compromesos amb el festival del seu barri, Enre9. I, com resumeix Enric Blasi, tot plegat és arran d'aquest compromís social, que no és només una temàtica de les seves obres, sinó una voluntat de la companyia. Un compromís amb l'entorn amb allò que els envolta, que no pensen deixar.

A la Mariola "tenim el local de La Baldufa, comencem a col·laborar amb les escoles del barri, comencem a fer tallers als mestres, a relacionar-los amb gent del barri i, a poc a poc, ens anem ficant en un embolao que es va fent gran que és l'Enre9, que veiem que és motivador, que pot transformar el barri, que veiem que fa que els nens i nenes d'un barri on no tenen les possibilitats d'altres zones de la ciutat puguin tenir cultura de qualitat... La vida, segurament té això: estar a llocs i si escoltes el que passa al teu voltant, doncs van passant coses".